Què agrairan els fills, famílies, dels votants del NO? Agrairan els seus fills que els privin de viure en un país modern i amb més possibilitats de realització professional, personal, per preferir seguir en un país obsolet que obliga a emigrar? Que els converteixi en colonitzats i contribuents en detriment de la seva formació, sanitat, benestar, oportunitats de treball, infraestructures eficaces…? Votar NO i impedir-los gaudir dels segurs beneficis de la independència és el millor per al present i futur de les seves famílies? Què votaria un pare responsable davant la seva família, coherent, davant l’opció de benestar o retallades? Futur o passat? Llibertat o submissió…?
Per què no deixen votar si creuen que el procés decau? Per què hi ha tanta obstinació a interpretar opinions, impressions, enquestes des d’una o per una perspectiva negativa? Potser per intentar desanimar als qui aspiren a la dignitat, llibertat, benestar, una democràcia moderna…? Potser perquè temen un resultat contrari als seus interessos “dependentistes”? Potser perquè són antidemòcrates i manipuladors i es neguen a permetre que la societat catalana s’expressi? És coherent que la gran majoria de votants catalans demòcrates, renunciïn a aquests legítim dret? És lògic renunciar als clars beneficis d’una votació democràtica que els pot dur a uns altres encara millors gràcies a la independència?
Per quin motiu serveix un 51 en contra i no pas un 51 a favor? És objectiva la interpretació d’una enquesta recent que dóna majoria al “dependentisme”? És equitatiu que es consideri vàlid un resultat del 51% del proper Parlament si són contraris a la independència però es demanin resultats molt superiors per validar el SÍ? Que s’interpreti que un 51% dels vots contraris són suficients però s’exigeixi un 70, 80% per recolzar el “SÍ”? És lògic en un país democràtic que s’ignori la demanda clara d’un 80% que vol votar o d’un importantíssim percentatge de població que vol independitzar-se per dignitat i el benestar que es mereix? En quina posició se situa un votant coherent, demòcrata? En criteris justs, equitatius… o manipuladors? Quant hi ha en joc de cara al futur…?
I si són els votants independentistes, els qui fan la llista unitària? Què opinar dels efectes que va tenir a Escòcia la presentació d’un sol projecte? Per què sembla que hi ha més demanda de llista unitària en organitzacions i votants independentistes que en els partits que podrien haver-la format? Potser no ho han fet per anteposar posicions partidistes, ideològiques o prejudicis a l’objectiu prioritari que ara és la independència i les seves oportunitats? Potser per falta de visió estratègica d’un Estat català i excés de visió i orientació a molt curt termini o… al passat? Quins efectes tindrien que els votants independentistes SÍ tinguessin la visió estratègica que exigeix el transcendental moment històric i concentressin el seus vots en els candidats o partits amb més possibilisme per materialitzar una independència acceptada internacionalment?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ Bloc / Facebook / dignitat@hotmail.com
