El plat que us portem avui, que està inclòs en el receptari català, té el seu origen en terres força llunyanes. L’origen d’aquest plat es troba en una recepta de 1860 i el seu responsable era un xef francès que es deia Lucien Olivier i que, per aquella època, treballava en un reconegut restaurant de Moscou anomenat “L’Hermitage”. Aquesta és la raó per la qual en alguns països es coneix com a “ensalada Olivier”. Aquest plat es va fer molt popular a França a principis del segle XX, entre els aristòcrates russos exiliats amb motiu de la revolució de 1917.
Sembla ser que ens va arribar a la nostra cuina per influència de la cuina francesa i, encara que nosaltres la coneguem amb el nom d’ensalada russa, res té a veure amb la recepta del Sr. Olivier: la seva similitud rau en què tots els ingredients vénen tallats molt petits. La recepta original s’ha perdut, però es coneixen alguns dels ingredients que hi participaven, com per exemple el faisà, que es tallava en trossos petits i es barrejava amb gelatina de caldo de faisà i tòfona, patates, ou dur, cogombre, crancs de riu i caviar, tot això acompanyat d’una salsa especial del xef. Amb el temps, aquesta recepta també va anar desapareixent i substituint-se per d’altres més econòmiques.
Que vagi de gust!
