És just contribuir més i rebre menys? Van votar els ciutadans catalans afirmativament el principi d’ordinalitat? Sí! Saben que això significaria aportar recursos per la “solidaritat” però no quedar per sota dels qui es beneficien? Coneixen que el Constitucional ho va anul·lar i, com a conseqüència, Catalunya està entre les que més paguen però per sota de les que paguen menys i reben més? Són conscients a quant obliga aquesta injustícia a retallades en educació, sanitat, benestar? És això el que volen els partits i votants que dubten o s’oposen a la independència? Quina lògica té acceptar estar entre els que més paguen i entre els que menys reben? És just renunciar al benestar merescut?
Quant guanyarien els ciutadans de Catalunya si multipliquéssim només per dos? Ofereix Espanya un model de democràcia avançada i clara separació de poders? No! Respecta Espanya la identitat de Catalunya, el seu parlament, història, cultura i lleis? No! Es preocupa del benestar dels catalans pel que aporten? No! Volen tots els ciutadans millorar el benestar de les seves famílies? Sí! Quants ciutadans van votar SI-SI el 9-N? Més d’1.800.000. Què succeiria si cadascun d’aquests ciutadans conscients d’aquesta possibilitat persuadeix a dos indecisos o contraris a aquesta millora que desitgen? Quant guanyarien tots?
És just seguir gastant en AVE no rendible i no aportar recursos per a les persones en sanitat, educació i infraestructures? És just i coherent mantenir rodalies tercermundistes i no connectar l’eix mediterrani o el port de Barcelona amb Europa, mentre es construeixen 1.000 km més de línies que MAI seran rendibles? A qui beneficia si no és a les constructores i… potser a algú més? I a quants milions (i generacions!) perjudicarà aquesta absurda obcecació? Pot haver-hi un ciutadà català que dubti dels avantatges d’independitzar-se d’un estat que malgasta com l’espanyol i no atén necessitats bàsiques en benestar, educació, sanitat i treball?
S’enganyen o menteixen els partits “dependentistes”? Segueixen apareixent les propostes de “terceres vies” quan Catalunya porta més de 150 anys intentant acords amb Espanya que aquesta o rebutja o no compleix? Per què hi ha alts dirigents, socialistes per exemple, que confessen que ni ells mateixos es creuen el federalisme? Hi ha algun indici de predisposició o possibilitat real de materialitzar-ho? En absolut! I encara que existís… seria el que Catalunya voldria o el que li concedissin…? Quina lògica té renunciar a la independència per seguir sent “dependents”? A tot el benestar possible per rebre el que ens permetin. A viure en una democràcia real en lloc d’una pseudo democràcia? S’enganyen o menteixen PPC, PSC, ICV, C’s, Podem…?
Algú ha protestat pels insults a víctimes catalanes? Per què han tingut tant ressò internacional els comentaris anticatalans després de l’accident aeri? És nou insultar als catalans? No! Hi ha una llarga llista d’insults molt greus i continuats per part de polítics i mitjans espanyols de primer nivell? Llarguíssima! S’ha produït algun comentari desautoritzant i condemnant aquests insults tant d’anònims via Twitter com de personalitats? No! Qui pot creure que realment Espanya vol als catalans? Com ha de reaccionar davant aquesta realitat un ciutadà amb dignitat a Catalunya? Qui pot dubtar entre triar dignitat, respecte com serà la independència… o insult indigne, menyspreu… com és seguir a Espanya?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ Bloc / Facebook / dignitat@hotmail.com
