Sobre l’origen del braç de gitano hi ha diverses versions i totes elles ben creïbles. Avui, però, us parlarem de la versió que ens ha semblat més curiosa. Sembla ser, i segons ha explicat el president del Gremi de pastisseria de Barcelona, Joan Turull i Estatuet, que des de finals del segle XIX i fins a mitjans del XX, per les pastisseries hi passaven uns calderers, la majoria d’ètnia gitana, oferint els seus serveis arreglant perols, olles i calderes. Una vegada aquests treballadors havien cobrat la seva feina, els pastissers els van començar a regalar els retalls que sobraven dels pastissos del dia i els hi donaven enrotllats en una planxa de pa de pessic que els calderers portaven sota el braç. Sembla ser que els treballadors de l’obrador en veure-ho comentaven: “Que bé va el pastís en el braç del gitano!” i, a poc a poc, es va anar popularitzant fins que, finalment, aquest tipus de pastís va acabar rebent el nom de “braç de gitano”.
Tot i que el braç de gitano va començar sent unes postres dolces, avui dia en trobem receptes salades, com és el cas del braç de gitano que hem preparat avui, el qual està elaborat de la mateixa manera i amb gairebé els mateixos ingredients que si n’haguéssim fet un de dolç, amb la diferència que hem substituït el sucre per sal, hi hem afegit remolatxa. El farcit, en lloc de ser de nata, xocolata o crema, l’hem fet de formatge cremós i nous.
Que vagi de gust!
