Qui es beneficia mentre discutim? Descendeix o es limita, mentrestant, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya? Paga menys o gens cada família i contribuent català a Espanya, cada dia, mentre discuteixen els independentistes entre si, i els unionistes contra els independentistes? Hi ha hagut algun gest, alguna millora, des que va reaccionar la societat catalana? Es millora la dignitat dels ciutadans catalans per part d’Espanya? Quant gaudeix i es beneficia l’estat espanyol, els seus partits, els seus ciutadans de que a Catalunya polítics i votants no es posin d’acord en com aconseguir la independència i els seus beneficis?
Amb llums de posició o amb les llargues? Què suggereixen les reaccions i posicionaments de polítics i ciutadans sobre les properes eleccions? Tenim tots posades les mateixes “llums” a mesura que avancem? Per què uns fixen “les seves posicions” i les defensen al marge de l’efecte sobre el procés i el seu èxit? Quin efecte té que uns tinguin llums per ser vistos i no ser abordats, i altres mirin a llarga distància per saber a on i per on anar? Què significaria que tots, o la majoria, posessin les llums “llargues” per visualitzar millor el camí cap a una Catalunya digna, democràtica, justa, amb el benestar que mereixen els seus ciutadans…?
A qui beneficien i representen els partits que ataquen l’independentisme? Per què refermen les crítiques, els atacs de polítics i de partits unionistes als qui volen el millor per als ciutadans catalans? A qui beneficia i representen uns líders socialistes, espanyols i catalans, que rebutgen un pacte fiscal que eliminaria les retallades, que imposen submissió i neguen drets? A qui uns líders de partits com a C’s, UPyD o Podem, que obliguen a seguir depenent del que vulgui i decideixi Espanya? A qui uns líders del PP que han recollit signatures contra Catalunya, promogut boicots, envaït competències; volen “castellanitzar” els catalans? Què pot portar C’s de Catalunya a recolzar als qui clarament els perjudiquen, enlloc de recolzar als qui clarament els defensen i representen millor els seus interessos? Per què renunciar a viure amb més democràcia, dignitat, justícia, i benestar material?
Què justifica deixar d’aspirar a la llibertat, la dignitat, la identitat, el benestar? Perquè “això” aportarà la independència. Quins efectes té que els líders polítics independentistes no es posin d’acord en els passos següents? És veritat que pot desanimar als milions de ciutadans mobilitzats? És cert que, com diuen a Espanya, baixa el soufflé independentista i tot tornarà a la normalitat? Quina “normalitat”? La de continuar menyspreant Catalunya i els seus ciutadans; La de seguir espoliant els seus recursos, envaint les seves competències, obligant a retallades que perjudiquen molt el seu benestar? Hi ha “alguna cosa” que justifiqui o compensi un possible descoratjament que els ciutadans de Catalunya amb “dignitat”, veritables demòcrates, defensors del nivell de vida que les seves famílies mereixen pel que aporten… perquè es discuteix la materialització del procés?
Es pot afrontar el futur amb models i pautes del passat? Tenia raó qui va dir “si es fa el mateix de sempre s’aconseguirà el mateix de sempre”? Què demostren els fets, les actuacions i les decisions d’Espanya sobre Catalunya i els seus ciutadans? Quin futur ofereix Espanya als catalans i quin futur ofereix la independència als ciutadans desitjosos de ser protagonistes de la seva destinació i ser, viure, en un modern i avançat estat europeu? Poden els propis polítics i ciutadans catalans afrontar el seu futur amb models i pautes també del passat? Es poden resoldre situacions extraordinàries amb pautes, mentalitats, comportaments i premisses ordinàries? Davant la transcendència del moment que viu Catalunya i les seves possibilitats, amb quins criteris han d’actuar els ciutadans conscients, coherents, responsables, dignes, veritables demòcrates i orientats a un futur millor per les seves famílies?
PER LA DIGNITAT – GRUP D’OPINIÓ Bloc / Facebook / dignitat@hotmail.com
