Un any i mig després que es posés en marxa la campanya SOS Alhambra, la Garriga ja gaudeix altre cop d’un cinema de poble i un divendres qualsevol, al vespre, es torna a veure gent a les seves portes. Un cine al centre no només fa poble i fa ambient, també significa la comoditat de tenir una sala a la Garriga i no haver de desplaçar-se per veure una pel·lícula. Sens dubte és un aspecte que s’agraeix.
“Estem molt contents, sobretot perquè hem pogut tornar a obrir, que era l’objectiu”, explica Josep Maria Miró fill. Comenta que ha tornat la gent que ja venia abans, però també compten amb públic nou, i això és una gran satisfacció. “Podem oferir cinema a tothom, per a totes les edats i tots els públics”.
No només es van haver de recaptar 55.000 € per modernitzar les instal·lacions i adaptar-les a les noves tecnologies; un cop aconseguits els diners van aparèixer problemes estructurals a l’edifici, que van tornar a complicar el futur del cinema Alhambra.
“Es tracta d’un edifici centenari històric d’aquí la Garriga i va haver-hi alguns problemes. Es van detectar esquerdes, de manera que la propietat va decidir rehabilitar la zona malmesa i es va canviar tota la part superior de l’edifici”. L’acumulació de dificultats en diferents fronts va fer perillar el projecte de reobertura del cinema i els moments de dubtes van ser-hi. No sempre es va veure la llum al final del túnel: “Veient com ha anat tot, és un petit miracle que haguem pogut obrir de nou”. Es va ajornar el final de la campanya i, després d’aconseguir resoldre els nous entrebancs, aquest agost hem vist el cinema amb les portes obertes una altra vegada.
A part de les millores en l’edifici, el procés de digitalització ha estat un èxit i ja permet a l’Alhambra oferir estrenes. “Sí que mantenim el projector de 35 mm, amb el que es passen pel·lícules en bobines, però amb el digital podem oferir les novetats”. Així doncs, amb les noves possibilitats tecnològiques s’amplia l’oferta de pel·lícules a l’Alhambra, que sempre ha apostat pel cine de qualitat: “Sempre mantenint alguna estrena, combinant el cinema més comercial amb el més clàssic o d’autor, i pel·lícules en versió original, sessions per a nens…”.
L’aposta per unes projeccions menys comercials té els seus riscos, al dirigir-se a un públic més reduït, però, com comenta en Josep Maria, “ens interessa que la gent vingui, però també ens interessa que en surti contenta, que sigui com anar al cinema abans”. Un equilibri que la família Miró, que regenta l’Alhambra des de fa dècades, busca acuradament des de la reestrena: “La idea és que el públic que vingui vegi una bona pel·lícula, sigui comercial o no”.
La Garriga és un dels pocs pobles que manté un cine al centre, una tradició que ha anat desapareixent amb el temps. “És un cinema de sempre, de tota la vida. La gent es troba, comenta les pel·lícules… És un lloc familiar. La gent se’l fa seu, a diferència de les grans multisales”.
Entrant a la sala, destaca una ambientació molt diferent als cinemes habituals i, sobretot, criden l’atenció unes plaques damunt de cada butaca amb un nom escrit. Particulars, entitats o partits polítics van participar en la campanya “Apadrina una butaca”, un micromecenatge en què es col·laborava a la renovació del cinema, i a canvi, els mecenes veurien el seu nom gravat damunt d’un seient. La iniciativa va ser un èxit, i tan sols quatre en tota la sala no porten una placa a la part superior.
La reobertura de l’Alhambra, enmig d’un ambient festiu, va tenir lloc el passat 29 d’agost. Des d’aleshores, el públic garriguenc ha donat una bona acollida al renovat cinema: “Hi ha setmanes que ve més gent i n’hi ha que en ve menys, però estem molt contents de la rebuda i l’assistència de públic”.
Ens expliquen que la clau per mantenir el volum de públic és saber distribuir la programació: “És cert que hi ha pel·lícules que atrauen més gent i n’hi ha que n’atrauen menys, però també cal anar programant esdeveniments com el festival infantil o pel·lícules en versió original”.
El cinema renovat manté el mateix esperit que abans, si bé “és el mateix cinema de sempre, però adaptat i millorat tecnològicament”. El principal avantatge és la qualitat del nou projector digital, que permet oferir estrenes: “Potser abans havíem d’esperar un mes per oferir una pel·lícula i ara, fins i tot, la podem estrenar”.
El nou Alhambra té tres tipus de tarifes per als espectadors que hi vulguin passar. Les sessions infantils es paguen a 5,5 €; les normals costen 7,5 €; i finalment, el dia de l’espectador (dilluns), l’entrada es paga a 6 €.
Text: Marçal Sala Argemí / Fotografia capçalera: Alba Rioja / Fotografia text: Pepo Segura
