Fa temps que la política es troba en una situació crítica. Diguem-ho: els polítics no ens inspiren confiança. No és de fa una setmana ni dues, sinó que ja fa anys que la ciutadania critica a tota la classe política. Els “grans” han anat acumulant una sèrie de situacions que han resultat en un sac de queixes i raons per a ser criticats però sembla ser que són una mica sords i cecs (o curts de reflexes). La societat està demanant un canvi, mentre ells només es responen els uns als altres.
Què ha generat aquesta desconfiança en els polítics? La llista de raons seria massa llarga per a tan sols començar-hi a pensar. Algunes de pes, com la corrupció o la falta de promeses complertes, són les més compartides entre la gent. Les males organitzacions dels partits polítics i la imatge dels seus únics interessos han arribat a crear campanyes electorals molt generals (sentim a parlar de “nació” de “tots”, “endavant”) i competitivitat. Qui no està fart de veure com es critiquen uns partits als altres? Per això, poden anar a Telecinco i deixar lloc útil als telenotícies. Aquestes i moltes altres situacions han ocasionat una pèrdua de reputació en bastants partits (PSC, ICV, PSOE…), però consegüentment una augment a esquerres i dretes. No tot deu ser dolent… diuen.
D’altra banda, no només s’ha creat un descontentament general cap als partits existents, sinó que anem rebent notícies d’aparicions de nous partits i d’iniciatives ciutadanes. Tanmateix, no acostumen a arribar massa lluny. Aquests partits novells, les mobilitzacions, crítiques i accions reivindicatives com no anar a votar no s’han de percebre com a rebequeries, sinó com una crida als “jefes” i a la resta de la multitud per fer-se cada cop més ressò. Tot això demostra que el poble vol parlar, i que està interessat en millores i canvis, en la política, però no en els polítics de Telecinco.
Calen modificacions, renovacions. O els partits que tenim es posen les piles o hem de donar més suport als minoritaris, privats d’arribar gaire lluny –de moment–. Per a millorar aquesta distància entre els polítics i el poble –que ells sols han aconseguit– la política actual s’ha d’adaptar a les necessitats i la realitat del moment. Menys parlar en va i més escoltar. No cal ser un bon empresari o tenir una carrera d’ADE per a presidir un partit polític. De fet, cal portar un país, no una empresa.
