Crònica del Ple de novembre de 2014

0
119

El plenari tancava ahir el conflicte del municipi amb l’Institut Català del Sòl (INCASOL) entorn els terrenys que va cedir-li per a l’edificació d’habitatges de protecció oficial. Després d’una sèrie de negociacions i al·legacions per les dues parts, els terrenys revertiran a l’Ajuntament. També s’aprovaria l’inici dels tràmits per a la nova ordenança municipal de soroll i vibracions, i es viurien moments de debat entorn els serveis educatius de la Garriga i una moció presentada per CiU, Acord, Solidaritat i ICV sobre el 9N.

Habitatges de protecció oficial a la Garriga

Les finques dels Pinetons cedides a l’INCASOL revertiran a l’Ajuntament sense necessitat d’establir un contenciós administratiu. El projecte d’habitatge es va veure estroncat, recordem, quan als terrenys es va descobrir una vila romana ben conservada i de grans dimensions. Des de llavors l’Ajuntament ha estat en negociacions amb l’INCASOL, que va efectuar importants inversions per tal de garantir la conservació de les restes arqueològiques. Tal com explicava Meritxell Budó, l’INCASOL demanava a l’Ajuntament en les seves al·legacions que se li abonés l’import d’aquestes obres de conservació, que ascendien a vora els 800.000€. L’Ajuntament, incapaç de rescabalar aquest import, va oferir fer-se càrrec de les despeses del projecte arquitectònic dels habitatges, que ascendeix a poc més de 78.000€, i aquest ha estat finalment l’acord al que s’ha arribat.

D’aquesta manera, els terrenys reverteixen al municipi, que abonarà a l’INCASOL el preu del projecte inicial. Segons l’equip de govern, aquest projecte s’aprofitarà tan bon punt es tinguin els recursos per a edificar habitatges de protecció oficial al municipi.

L’oposició va trobar positiva la resolució, tot i que tant el PSC com ICV recalcaren la urgència amb la que el municipi necessita disposar d’habitatges de protecció oficial, especialment vista la nova pujada de preus al mercat privat. La votació del punt va aprovar-se per unanimitat de tots els grups del plenari. En un sentit similar s’aprovaria també per unanimitat el retorn d’un dels habitatges per a mestres del CEIP Puiggraciós al municipi, que s’emprarà com a casa d’emergència per tal de que l’Ajuntament pugui fer front a situacions sobrevingudes a famílies del municipi.

Subvenció per l’EMAD

El primer dels dos punts que va suscitar debat al plenari va ser l’acceptació de la subvenció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel finançament de l’Escola Municipal d’Art i Disseny. Albert Jiménez, regidor d’Educació per CiU, detallava que rebre diners del Departament d’Educació “sempre és bo”, però d’altra banda posava de relleu la “manca de recursos” i l'”espoli sostingut” que provoca que, actualment i a finals del 2014, es rebi una subvenció corresponent al 2013. La quantitat rebuda correspon aproximadament al 50% del que en “condicions normals” rebrien les escoles municipals. Amb tot, el regidor convergent declarava alegrar-se de rebre una subvenció.

Amb ironia, Álex Valiente pel PSC afirmava que “quina sort que tenen les escoles concertades i privades que l’espoli no les afecte” , tot i que el seu grup es declarava a favor del punt. ICV es declararia en una posició similar, lamentant que l’educació pública a Catalunya està “deixada de la mà de Déu” i mentrestant “es segueix mantenint l’escola concertada”. Israel Molinero, portaveu del grup ecologista, va lamentar la davallada del finançament de les escoles públiques, afirmant que els recursos destinats a les escoles concertades no minven. Tanmateix, Molinero afirmava que en l’actual moment de davallada de la natalitat seria un bon moment per valorar si el concert escolar és necessari davant la menor necessitat de places escolars, que podrien ser cobertes pel sistema públic.

Davant la posició del PSC i ICV, Albert Jiménez declarava que les escoles concertades exclusivament reben de la Generalitat el pagament dels salaris dels professors. El convergent cridava a l’oposició a “conèixer millor la situació” abans de fer declaracions, qualificant la situació de les concertades de “molt dramàtica”. Amb tot, Jiménez afirmava que no és el seu lloc discutir del tema, en tant que no és el Conseller d’Educació. Per la seva banda, Meritxell Budó afirmava que els pares que porten els fills a les privades “de la seva butxaca estan pagant les escoles públiques a les que no porten els seus fills”, coincidint amb Jiménez en que “malauradament, o per sort, són debats que aquí no ens pertoquen”. Malgrat el debat, el punt es va aprovar per unanimitat.

Actualització de l’ordenança de soroll i vibracions

Amb la mateixa unanimitat s’aprovaria l’inici de la tramitació de l’ordenança municipal del soroll i les vibracions. Neus Marrodan (Acord), en qualitat de regidora de Medi Ambient, explicava el propòsit de l’ordenança d’”endreçar el poble i que sigui més còmode” per a tothom. L’ordenança proposada és una correcció de la vigent, i estableix segons una sèrie de paràmetres d’ús les zones i els seus nivells de soroll permesos, dividint el municipi en zones residencials, industrials i mixtes en funció de l’ús que se’n dóna.

Manifest del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones

La unanimitat seria també completa en l’adhesió de les forces del plenari al Manifest del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, llegit per l’alcaldessa i que reproduïm a continuació al final de l’article.

Moció d’agraïment als voluntaris del 9N i per la dimissió de Llanos de Luna

El segon moment d’intens debat al plenari es veuria durant l’aprovació d’una moció conjunta presentada per totes les forces del consistori menys el PSC i el PP. La moció manifestava l’agraïment als voluntaris del 9N, a la vegada que demanava la dimissió de la Delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna. Albert Jiménez cridava a felicitar-se per la jornada a la Garriga i per la valentia dels voluntaris i participants, qualificant la seva actuació d’”esmena ciutadana” envers l’actitud del govern espanyol. La moció cridava, alhora, a demanar la dimissió de la delegada del govern per la seva criminalització dels moviments ciutadans, la extralimitació en les seves funcions i les “amenaces” a directors d’escoles i instituts.

Tots els grups que presentaren la moció es felicitaren per aquesta, i el PSC, malgrat no haver participat en la seva presentació, es va adherir a la moció un cop s’hi varen afegir dos punts: un rebutjant la judicialització del procés les darreres setmanes, i un altre agraint la col·laboració a les institucions educatives en la jornada del 9N.

Per la seva banda, Pep Oliveras, per SI, va agrair la participació especialment als garriguencs que varen votar opcions diferents al sí-sí majoritari, afirmant que la consulta es va fer perquè hi participés tothom independentment de la seva posició.

Israel Molinero es va mostrar contundent amb el govern espanyol, qualificant la seva actitud de “feixista” i “paranoica”. Com era d’esperar, el regidor del PP, Fernando Jiménez, es va mostrar en contra de la moció, declarant en castellà que no votaria a favor i que “estoy muy cansado de este tema”. No entén “qué pinta” Llanos de Luna a la moció, i afirmava que “nada de lo que pone aquí es verdad, es todo una farsa”. Després d’un intercanvi amb l’alcaldessa, es va votar la moció, que es va aprovar amb el vot de tots els regidors menys el popular.

Altres punts del Ple

En un pla eminentment administratiu es varen aprovar per unanimitat una modificació de crèdit per tal de poder fer front a un pagament de 3.428€ al Consorci de Normalització Lingüística, les noves tarifes de lloguer per a activitats dels espais de Can Raspall (a 19 € l’hora) i la renovació d’una compatibilitat laboral d’un tècnic.

Tancant el Ple, a l’apartat de preguntes, Israel Molinero va interpel·lar a l’alcaldessa per tal de conèixer l’import del deute de la Generalitat amb l’Ajuntament i les entitats socials municipals, així com per a saber si aquest deute posava en perill la prestació d’algun servei públic. Budó contestava detallant que el deute de la Generalitat amb la Garriga ascendeix a aproximadament 1.600.000€, gairebé un 10% del pressupost municipal.

L’alcaldessa coincidia amb ICV en la gravetat d’aquest deute, bàsicament degut a subvencions que no s’han rebut per a les escoles municipals. No obstant això, Budó afirmava que la tasca de sanejament econòmic duta a terme a la tresoreria de l’Ajuntament permetrà fer front a aquestes mancances sense cap impacte als serveis prestats pel consistori.

L’alcaldessa tancava així el plenari convidant a la participació al darrer ple de l’any, el 17 de desembre, així com a la Festa de la Llum, que es farà aquest dissabte a partir de les cinc de la tarda.

Marc Bellmunt

Manifest del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de seguir treballant fins eradicar-la. Un  any més, malauradament, tornem a ser aquí per haver de recordar i fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los,  més enllà de la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i la llibertat femenina i representa un gran impediment per assolir la  pau,  el  desenvolupament  i  el  dret  d’exercir  la  ciutadania.  Una  societat  desenvolupada  no  es  pot permetre vulnerar els drets més bàsics i elementals de la meitat de la seva població. En la societat actual, les discriminacions s’han revelat, a la pràctica, molt més resistents i insidioses del que  es  podria  imaginar;  les  raons  de  les  desigualtats  estan  més  lligades  a  les  estructures  de funcionament de la nostra societat del que es creia. Al mateix temps, en situacions de crisi com la que ara ens toca viure, la xacra de la violència masclista es torna silenciosa i la lluita per apoderar les dones i  fomentar la denúncia social de qualsevol forma de violència contra les dones retrocedeix davant la impossibilitat material de sobreviure en solitari. La manca d’autonomia i de llibertat que moltes vegades envolta les dones, les situa en una posició de dependència i d’inseguretat que les fa més vulnerables.

La violència contra les dones, sigui quina sigui la seva situació particular,  és  una violació greu de llurs drets fonamentals, però encara és més odiosa i intolerable en el moment en què s’exerceix contra una dona afectada per una discapacitat; i, això no obstant, és proporcionalment més freqüent. A la Unió Europea existeixen aproximadament 40 milions de nenes i dones amb discapacitat de les quals més del 40%  sofreix  o  ha  sofert  alguna  forma  de  violència.  Les  dones  amb  discapacitat  s’enfronten  a  una discriminació  múltiple,  freqüentment  desconeguda  i  invisible,  que  es  tradueix  en  la  pràctica  en  una veritable  vulneració  constant  dels  seus  drets  i  llibertats.  En  l’imaginari  col·lectiu  les  dones  amb discapacitat estan oblidades. Per aquestes dones no existeix cap tipus de reconeixement social, perquè senzillament no existeixen. La discapacitat no ha de ser considerada des de la vulnerabilitat, sinó des de la necessitat d’establir un nou ordre mitjançant la visualització de les aportacions de les dones i la participació de manera activa en  la   presa  de  decisions,  sense  cedir  davant  d’estereotips  socials  que  no  tenen  en  compte  la  seva singularitat  i  les  limiten,   tot  donant  pas  a  noves  mirades  sobre  el  món  i  obr ir,  així,  noves  vies  de transformació personal i col·lectiva.

Avui, al nostre país, disposem del coneixement i dels instruments adients per avançar en la lluita contra la  violència  masclista,  disposem  dels  elements  necessaris  per  construir  una  base  sòlid a  que  ens permeti donar respostes integrals i de manera coordinada a les diferents problemàtiques que es deriven d’una  situació  de  violència  cap  a  les  dones,  cap  a  totes  les  dones,  incloses  les  que,  a  més  a  més, pateixen una doble discriminació, perquè tenen alguna diversitat funcional. Des de ja fa força anys, han estat moltes les mesures activades per fer front a la violència masclista. S’han aprovat lleis innovadores, s’han posat en marxa recursos d’atenció, suport i recuperació per a les dones i per als seus fills i filles, s’han acordat protocols entre tots els agents implicats i, dia a dia, es posen  en  marxa  mesures  i  programes  impulsats  per  les  associacions de  dones i  promoguts  per  les administracions  per  avançar  en  l’eradicació  d’aquesta  violència.  No  obstant  això,  malgrat  tots  els avenços, en la quotidianitat se segueixen vulnerant els drets fonamentals de les dones i la seva dignitat i la seva llibertat es veuen afectades amb les pràctiques violentes que pateixen. Malgrat això, les dones segueixen  sent assassinades pel fet de ser dones i totes les mesures seran insuficients si no hi ha una autèntica  transformació  de  les  relacions  entre  homes  i  dones,   dels  seus  models  de  comportament, sentimentals i afectius.

Reivindiquem  que  hem  de  tenir  a  l’abast  tots  els  recursos  possibles  per  prevenir-la,  perseguir-la,  i pal·liar  i  reparar  els  seus  efectes  amb  l’únic  objectiu  possible  i  desitjable  de  la  seva  eradicació.  És necessari que el suport, els coneixements, els sabers i la voluntat i el treball de les  entitats de dones i de moltes institucions i organitzacions implicades en aquesta lluita comptin amb el suport polític i de les administracions.  És  necessari  que  les  institucions  i  administracions  puguin  comptar  amb  la  xarxa associativa i l’expertesa dels  moviments de dones. I, és imprescindible que tota la societat, homes i dones, lluiti per visibilitzar, denunciar i eliminar qualsevol tipus de discriminació patida per les dones. La  prevenció  i  la  sensibilització  no  es  poden  desvincular  de  les  intervencions  adreçades  a  tota  la població, incidint molt especialment en la població més jove.

Avui  volem  renovar  públicament  el  nostre  compromís  de  sumar  esforços  i  crear  sinergies  de  treball col·laboratiu, també amb els homes, que facin possible construir conjun tament dinàmiques innovadores per avançar en l’eradicació de la violència masclista. I volem aixecar la nostra veu, ferma, alta i clara, per denunciar la vulneració constant dels drets humans que és la violència contra les dones.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.