Aquesta setmana el Tribunal Constitucional ha suspès, també, el procés participatiu organitzat pel Govern pel proper 9 de novembre. Estem davant un nou cop d’un tribunal d’excepció polititzat per PP i PSOE contra la voluntat del poble català, com ja succeí amb l’escapçada de l’Estatut el 2010, i vam viure recentment amb la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9N.
Amb aquesta nova suspensió, queda clar que ja s’han provat tots els camins per assolir la sobirania des de la legalitat espanyola sense èxit, hem arribat a un atzucac. El camí per assolir la sobirania des de la legalitat espanyola, des del diàleg i el pacte amb Espanya que s’ha intentat els darrers anys, ha fracassat. Espanya no escolta, no negocia, no cedeix. Espanya només entén el llenguatge del poder i del sotmetiment envers Catalunya. Ara és l’hora que d’una vegada per totes els catalans canviem de plantejament. Si som una nació, ens ho hem de creure i hem d’exercir com a tal. I en aquest context, si les institucions catalanes han decidit convocar un procés participatiu el proper 9 de novembre, i ja tenim totes les eines a punt per a fer-ho sense problemes, aquest 9N el Govern ha de posar les urnes als col·legis electorals tant sí com no, sense delegar aquest procés en ningú més, independentment d’allò que diguin institucions foranes.
Ara és l’hora definitiva. La política hauria de ser l’execució per part dels poders públics de la voluntat popular, i el paper dels responsables polítics és complir llurs compromisos. El President de la Generalitat i els seus socis es van comprometre a celebrar la consulta “en qualsevol cas”, i ara és l’hora que compleixin.
Que finalment votem el 9N depèn únicament de la voluntat política per part dels nostres responsables polítics. Perquè la independència no s’assolirà mai des de l’obediència a les lleis i institucions espanyoles, instem al Govern de la Generalitat a posar les urnes aquest 9N, obeint el clam del poble. I per procedir, a partir del 9 de novembre, a convocar eleccions immediates, i a través d’una llista unitària de país, declarar al Parlament de Catalunya la independència nacional.
Josep Oliveras i Cuquet
