Mireu, era aquella sensació, aquell pessigolleig persistent però gens molest que em provocava un somriure de complicitat amb els companys.
Era l’emoció que experimentava sovint quan fa molts, molts anys, feia teatre amateur i, el dia d’estrena, instants abans d’enlairar-se el teló, desitjava que tot sortís bé, que tothom ocupés a l’escenari el lloc precís, amb el text adequat, que el missatge arribés clar, diàfan, directe i … és clar! Que hi hagués públic i que quan el mirés als ulls hi veiés que hi era, que no estava absent, que a través del gest, de la mirada, de la paraula, dels silencis intencionats, uns dalt de l’escenari i els altres asseguts al pati de butaques formàvem una mena de simbiosi perfecta i que ens podíem realimentar per un moment eternament, més enllà de la caiguda del teló.
Així eren les sensacions pretèrites que ahir afloraven de nou i, he de dir-ho, agraïa, amb emoció. Com diria en Benet i Jornet, era una vella i coneguda olor d’aquells moments, jo afegeixo: i bella.
Sí, ahir a El Patronat de la Garriga tenia aquesta sensació derivada del compromís, de la satisfacció, de l’orgull de viure aquells instants històrics, sensació derivada de trobar-me amb el personatge que esperava que arribés a l’hora (va arribar, molt puntual, abans d’hora).
En Salvador Cardús , com sempre, proper, cordial, amable, excel·lent, aportava la seguretat del qui sabent molt bé el què ha de dir ho dirà sense un mínim dubte. Així són els grans personatges que tenim al nostre país.
Qui millor que el Dr. Salvador Cardús per fer la lliçó inaugural del curs acadèmic 2014 – 2015 de l’Aula de la Universitat a l’Abast? De quin tema millor podria parlar-nos ahir que no fos El país que volem fer? No trobo cap resposta que pugui superar la qualitat del ponent i el contingut de la conferència.
Ahir, en el desè aniversari de les conferències de l’AUA i en el dotzè de la Fundació Universitària Martí l’Humà, penso que vàrem tenir una resposta immillorable emplenant El Patronat amb uns assistents que varen emportar-se el que, de ben segur, ja sabien, però que en boca d’en Salvador Cardús prenien la categoria necessària per enregistrar-nos conceptes que ens fan no només voler ser independents, no, sinó que ja ens fan sentir independents, ens fan ser independents amb naturalitat perquè hem incorporat al nostre dia a dia la dignitat, la justícia, el desig de viure en un país democràtic on poder votar sigui un fet normal, on gaudim de l’economia que generem sent alhora solidaris, on el benestar no sigui el privilegi d’uns en detriment d’altres, on… Segueixo? No, no cal, m’ho estalvio i us estalvio haver-ho de llegir perquè ja ho sabeu.
Ahir, 7 d’octubre de 2014, tot va anar bé perquè hi va contribuir que en Jordi Salayet, Director de la Fundació Universitària Martí l’Humà fes un breu repàs del que fa la Fundació per difondre el coneixement arreu del país, perquè l’alcaldessa de la Garriga Meritxell Budó en va reconèixer els mèrits de l’entitat i del ponent i ens va transmetre les sensacions, emocions, que el dissabte anterior havia viscut, juntament amb més de vuit-cents alcaldes, al Palau de la Generalitat de Catalunya, creuant prèviament la Plaça Sant Jaume venint de l’Ajuntament de Barcelona.
Tot va anar molt bé perquè en Salvador Cardús és i seguirà essent un referent en qui hem de fixar-nos per saber si el rumb que pren el país és el correcte, el que ens cal.
Tot, absolutament tot, va sortir segons el que havíem desitjat, tot menys poder comptar amb la presència física del Santi Cucurella qui, com sabeu, està dialogant, està pactant treves, lluitant amb una maleïda malaltia que el té allunyat de la primera línia d’acció a l’Aula i a la Fundació.
En Santi, ahir, no hi era a la lliçó inaugural, no, però segur que molt aviat el podrem tornar veure, entrant a El Patronat, somrient i amb la seva mirada àvida de seguir aprenent, segur que sí. És el nostre desig.
Àlex Muñoz (Aula de la Universitat a l’Abast)
