Avui les persones són els actors principals al Parlament de Catalunya. No dic que no sigui així a les sessions parlamentàries, però avui el substantiu “persones” s’escriu amb majúscules, negreta i, fins i tot, subratllat.
Avui es deixen de banda les picabaralles per parlar dels drets de les persones. Avui és el col·lectiu LGTB el que pren especial rellevància en el debat parlamentari, i és que s’aprova al Parlament la Llei contra l’homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia. Fins i tot, el corrector de Word, em marca aquestes paraules com errònies. I és que a vegades no s’hauria de parlar d’algunes xacres perquè no haurien ni tan sols d’existir.
Després d’anys de treball i parèntesis derivats pel canvi de legislatura, finalment s’ha aprovat la Llei contra l’homofòbia; Aquesta llei s’ha treballat al Parlament a proposta de les diferents entitats, associacions i col·lectius LGTB, que han estat els grans impulsors d’una proposta de llei que demana que siguin reconeguts els drets de les persones LGTB.
Durant aquests dies s’ha escoltat dir a diferents mitjans de la societat més casposa, que aquesta llei no era necessària i que genera un tracte de favor cap a un col·lectiu que no té cap discriminació. I quan sents aquests comentaris, sents que encara hi ha gran part de la societat que està molt allunyada de la realitat social. O almenys de la percepció que tenim jo mateix i altres moltes persones amb les que he tingut la sort de parlar durant aquests dies, a partir que una de les entitats amb les que col·laboro, Projecte Mexcla’t, estem dissenyant unes jornades que ens engresquen molt i que tenen com a principal objectiu treballar contra la homofòbia: el Projecte Arc Iris.
Avui dia hi ha molta discriminació per raons de sexe. Aquesta llei intenta reflectir la igualtat social que ha d’imperar a la societat, i que les diferents administracions públiques crec que tenen el deure de treballar positivament.
També coses que considero bàsiques, com que també es reconegui que pot existir un cas de violència en una parella gai o lesbiana, i que sigui tractat com a violència.
Doncs bé, avui és un dia molt important en temes d’igualtat social. Fa que l’educació també tingui en consideració que existeixen diferents models familiars, i no només la família tradicional.
En fi, fa que es tregui aquesta etiqueta de la comunitat LGTB i es normalitzi, tal i com s’hauria de fer, de forma ordinària.
Vull felicitar a molta gent, però sobretot al col·lectiu Tal Com Som i especialment a la Isàvena, amb la qual hem tingut molt contactes aquests dies i que ens ha ajudat a entendre i reflexionar sobre aquesta nova llei contra l’homofòbia!