Crònica de l’acte institucional de la Diada a la Garriga

0
60

Avui, a dos quarts de dotze, es celebrava a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música l’acte institucional de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. L’acte ha tingut una vessant política, amb parlaments de totes les forces municipal inscrites al Pacte pel Dret a Decidir, i un recital poètic a càrrec de l’actor Óscar Intente. L’acte ha estat marcat fortament tant per la celebració aquesta tarda de l’acte de la V gegant com pel Tricentenari dels fets de 1714.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec d’Albert Benzekry, regidor de Cultura, que donava la benvinguda als presents. “Ha arribat la Diada del Tricentenari, una jornada amb ressò històric”, informava Benzekry als presents, recordant el canvi de rumb imposat per la força el 1714. El regidor ha qualificat la Guerra de Successió de “conflicte mal resolt i mal tancat, que va portar a Catalunya el Decret de Nova Planta i la pèrdua dels drets i les lleis catalanes. Una ferotge repressió que encara avui certs sectors acadèmics insisteixen en trivialitzar en afanys revisionistes i que cristal·litza en la frase “La palabra del Rey es la ley” dels borbònics.

Malgrat que Catalunya va perdre la batalla amb les armes”, afirmava Benzekry, “la guanyarà amb les urnes. L’actual moviment social català és un procés de llarg abast, iniciat el segle XVIII, continuat per la Renaixença i cristal·litzat en la Mancomunitat fa cent anys, la primera expressió seriosa d’autogovern català des del 1714”. Benzekry ha tancat el seu parlament amb una crida al diàleg i a les urnes com a única manera real i solvent de saber què pensa la gent, donant pas als portaveus de la resta de grups polítics del Consistori.

El primer a intervenir ha estat Israel Molinero per Iniciativa per Catalunya – Verds. Molinero ha afirmat abrandadament que avui és una Diada de lluita per decidir el futur de Catalunya davant els que no creuen en la democràcia. El regidor ha fet referències a la censura patida per la novel·la Victus i a la imposició del castellà mitjançant la llei Wert, cridant a la mobilització ciutadana. Segons Molinero, la diada d’enguany és una gran oportunitat, “és l’hora”.

Pep Oliveras, per Solidaritat, ha pres el relleu després de la intervenció dels ecologistes. Oliveras ha declarat amb contundència que la consulta del nou de novembre s’ha de produir en qualsevol cas, la permeti Espanya o no. Per Solidaritat, els catalans tenim una oportunitat d’acabar amb 300 anys de lluita i de recuperar per les urnes l’arrabassat per les armes. El regidor incidia en que estem davant d’una cita amb la història, i en que malgrat l’hostilitat espanyola s’ha de celebrar la consulta del 9 de novembre. “Tenim les coses clares i no tenim por” concloïa, donant pas a Neus Marrodan, portaveu del grup d’Acord a l’Ajuntament.

Marrodan recordava que avui fa 300 anys l’exèrcit borbònic va arrabassar les llibertats catalanes i cridava a mirar cap el futur. La regidora cridava a les autoritats a que escoltin “la voluntat del poble” aquesta tarda, al seu clam per la llibertat. També ha fet també una crítica ferotge a les lleis d’àmbit municipal que el govern espanyol “imposa” aquesta legislatura, arrabassant als municipis la possibilitat de funcionar amb normalitat, recentralitzant competències en una sèrie de “retallades a la llibertat”. Tancava la seva intervenció afirmant que “ja n’hi ha prou”, que “volem votar pel futur i necessitem un país nou i millor, una república catalana”.

El darrer portaveu de grup a intervenir ha estat Albert Jiménez, per CiU, que ha coincidit amb el manifestat pels seus companys en caracteritzar els darrers 300 anys de període de pèrdua de les lleis pròpies, de lluita i de reconstrucció del país. Pel convergent, cal “convertir aquesta nació en estat junts i per la voluntat de la majoria”, establir un ferm compromís de “fer-nos dignes d’un futur millor” de manera serena i pacífica.

Els grups del PSC i el PP no han intervingut a l’acte, i la darrera a intervenir ha estat Meritxell Budó en qualitat d’alcaldessa.

Budó anunciava que des de l’alcaldia es crida a treballar pels objectius de Catalunya, com a poble i com a societat. Un poble català que és “exemple de civisme i progrés social” i que “vol viure en pau” i convivència. L’alcaldessa demanava als presents no renunciar a res més, “ja que la nostra vocació de llibertat no s’extingeix” per molt que ho vulgui el govern espanyol. Ha insistit, també, a cridar a celebrar la consulta del 9 de novembre, donc “Catalunya no té por a la democràcia i la Garriga tampoc”.

Budó ha agraït, també, la feina de la secció local de la ANC, que ha omplert 12 autocars de garriguencs a la V. L’alcaldessa, visiblement emocionada, ha dedicat un record a la seva àvia, difunta aquesta mateixa matinada, rebent el suport dels presents en un sentit aplaudiment.

La coordinadora de la secció local de l’ANC, Maria Coma Subirats, ha fet entrega a l’alcaldessa d’una còpia del document del Manifest pel Dret a Decidir i així s’ha clos la part institucional de l’acte amb el cant d’Els Segadors, donant pas a un recital de poesia repassant els darrers 300 anys d’història de Catalunya, el primer d’una sèrie d’actes de commemoració del Tricentenari que duraran fins el novembre.

 

Text i fotografies: Marc Bellmunt 

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada