El proper onze de setembre tornarà a constituir una fita històrica cap a la independència de Catalunya. Tenim una nova oportunitat per expressar-nos i tornar a marcar un punt d’inflexió en aquest procés tan anhelat. Des de SI la Garriga sempre hem intentat radicalitzar el procés en el bon sentit de la paraula, defensant el dret a l’autodeterminació, la independència i l’inici d’un nou procés.
Un procés, que demostra la gran determinació d’un poble, que durant molts anys ha defensat la seva pròpia existència i llibertat. Un poble que ha sortit al carrer d’una manera pacífica i festiva, amb un clam tan alt que no s’ha pogut ignorar, i ho celebrem.
Aquest onze de setembre de 2014 no pot ser menys esperançador que cap altre. No podem defallir, el procés ja ha començat a canviar la història i la valentia d’un país n’és la força.
Som conscients del desgast que patim tots plegats per culpa de la poca actuació dels partits parlamentaris catalans, porucs al què diguin des de Madrid, o preocupats que els treguin més draps bruts com als Pujol. Però al poble hem d’estar per d’amunt de tots aquests merders i tenir clar que l’únic camí viable perquè Catalunya esdevingui un país normal és seguir el camí de la llibertat que entre tots estem fent. Ser tenaços i no defallir, que l’objectiu final s’ho val!
Per tant, hem d’omplir els carrers de Barcelona perquè la Via Catalana 2014 sigui un èxit esclatant i esdevingui l’impuls definitiu perquè el nou de novembre el Govern de la Generalitat posi les urnes, digui el que digui Espanya. I que sigui l’última Diada de reivindicació, ja que si volem, podem guanyar la independència aquest 2014. SOM-HI, ARA MÉS QUE MAI!
11S 2014: Volem Polítics Valents!
“La consulta s’ha de produir en qualsevol cas. Si es pot fer per la via del referèndum perquè el govern espanyol l’autoritza, millor. Si el govern espanyol dóna l’esquena i no autoritza cap tipus de referèndum o de consulta, doncs s’ha de fer igual” President Mas, 26/09/2012 al Parlament de Catalunya.
A les portes d’una nova Diada Nacional de Catalunya entrem en dos mesos que seran decisius per a la història de Catalunya. L’any del tricentenari, els catalans tenim el 9 de novembre l’oportunitat d’acabar amb més de 300 anys de lluita, per recuperar mitjançant el vot les llibertats que ens foren arrabassades per les armes.
Aquest 2014 pot ser, a més, l’eclosió definitiva d’una mobilització independentista continuada des del fracàs del procés estatutari. Les multitudinàries mobilitzacions dels darrers anys, sumades a les accions de menyspreu i asfíxia per part de les institucions espanyoles, han permès l’assoliment i consolidació d’una majoria independentista clara.
Arribats a aquest punt, tenim una cita amb la història aquest 9 de novembre. Les institucions catalanes, amb el suport de la societat civil i d’una majoria aclaparadora del poble català, s’han marcat com a fita la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya el proper 9N. Sabem que Espanya, per llur tradició històrica i per les accions i declaracions dels dirigents espanyols actuals, farà servir totes les eines legals i les seves clavegueres per impedir la celebració del referèndum. Sabem, també, que malgrat l’hostilitat espanyola la Generalitat té a la seva disposició tots els elements tècnics que permetrien celebrar el referèndum amb tota la normalitat i garanties necessàries.
Davant d’aquesta col·lisió entre la voluntat del poble de Catalunya i la prohibició de la consulta per part d’Espanya (via Tribunal Constitucional), el Govern de la Generalitat haurà de triar: acatar la prohibició del Tribunal Constitucional, o acatar la voluntat del poble de Catalunya i complir amb els seus compromisos amb la ciutadania.
Els catalans tenim molt clar que volem exercir el dret a l’autodeterminació votant sobre la independència en una consulta el proper 9 de novembre. Tenim les coses clares i no tenim por. Cal celebrar el referèndum el 9N digui el que digui Espanya. I si no es celebra el referèndum aquest 9 de novembre en cap cas serà culpa d’Espanya, sinó de la manca de voluntat política i valentia dels dirigents polítics catalans.
Tenim ciutadans valents. Però volem i necessitem polítics valents!
