Ha de ser la història la que determini el futur de Catalunya? Itàlia tindria dret a reivindicar més de mitja Europa. Els musulmans van estar a la península ibèrica (que no pas a Espanya!) 800 anys. També podrien reivindicar. Des d’Espanya s’apel·la als “500 anys junts” (?!) i alguna ignorant parla fins i tot de 3.000. Com serien les actuals fronteres mundials si les hagués de dictar la història de cada país? Com era la relació de Catalunya amb el rei de Castella el 1714? Què es va comprometre a respectar Felipe V i no va respectar, a banda de castigar severament als catalans? Estaria disposat l’Estat espanyol a situar Catalunya amb els drets que tenia abans de 1714? Seria una opció… I què importa més? el “model” 1.49? 1714? 1978? 2014…? O el que AQUÍ I ARA vol la majoria de la societat catalana? On ens disposem a passar la resta de la vida de les nostres famílies? En el passat d’un Estat obsolet i colonitzador o en una nació moderna i orientada al futur que podem crear?
Se’n pot dir democràtic d’un Estat que rebutja consultar als ciutadans? Es publica que Espanya està entre els Estats que menys referèndums celebra. És una altra mostra del “despotisme il·lustrat” que aplica. Hi ha dues peticions de consulta: la catalana, sobre la seva relació amb Espanya; i la canària, sobre les prospeccions. El govern espanyol nega “que sigui legal consultar”. Això és democràcia? Les enquestes a Catalunya suggereixen que més de tres quartes parts de la gent vol votar. Més de dues terceres parts del parlament català vol votar. Això no compta per a Espanya. Això és democràcia? I si es fes un referèndum per a saber si la societat vol un referèndum? Què votaria la societat catalana? Importa això a Espanya? Davant la més que possible resposta… què ha de fer un ciutadà català veritablement demòcrata?
Recordem que el Constitucional va retallar l’Estatut amb vots particulars en contra? Està més que publicat que el Tribunal Constitucional està totalment polititzat. La composició dels qui van retallar l’Estatut, i que va originar la primera gran reacció de la societat catalana, ja era “aconstitucional”. El PP va recusar un magistrat contrari als seus interessos i va imposar els que afavorien el recurs que va presentar amb signatures per Espanya. El TC va retallar articles de l’Estatut que es mantenen vigents en altres estatuts espanyols, com l’andalús i el valencià. No és discriminació política i excloent? I n’hi ha més. El dictamen sobre l’Estatut no va ser unànime, va tenir vots particulars. Algú els va tenir en compte? No. Ara, el Consell de garanties estatutàries dictamina a favor de la llei de consultes però… “hi ha vots particulars que utilitzen els unionistes al seu favor. Això és democràtic? Per què uns vots particulars tenen més valor que altres? Davant una nova manipulació sectària per part d’Espanya i els qui volen dependre d’ella… què és el digne i democràtic?
Qui pot creure això d’un Estat federal? El PSC insisteix en la proposta d’un Estat federal per a Espanya i així mantenir a Catalunya dependent i dins l’Estat actual. Què ha dit el nou líder del PSOE? Es publica: “renúncia a la reforma constitucional per no beneficiar al nacionalisme”. Algun líder socialista espanyol recolza el federalisme? No parlem del PP! Ningú hi dóna suport! Així doncs…? El PSC es queda sol. Algun votant català pot creure en una proposta morta? I encara que existís… és el que desitja la majoria de la societat catalana? Algú a Espanya té en compte el que opinen i volen els catalans? Ningú! Davant aquest continuat menyspreu per seguir decidint sobre el que consideren com la seva colònia, què han de fer els ciutadans que conserven dignitat, sentit democràtic i responsabilitat davant el seu propi destí?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?
