Per què segueix Espanya retallant recursos a la sanitat catalana? La sanitat, juntament amb l’educació, absorbeix la major part del pressupost de Catalunya. L’Estat espanyol ho sap però segueix ofegant una sanitat que està situada entre les millors del món. No retalla pressupostos propis però sí castiga Catalunya. Els metges de Bellvitge denuncien els efectes de les retallades. És possible que alguna cosa es pugui gestionar aquí però és evident que allà saben com castigar la societat catalana. Han retallat alguna cosa en despeses tan inútils com el Senat? O el que es veu en diferents autonomies que no pateixen retallades? Davant aquesta situació tan injusta, què pensen els ciutadans que encara dubten o estan en contra d’una Catalunya que optimitzi la seva sanitat com podria si tingués recursos?
A qui defensen els nostres polítics? Els polítics del Parlament català ofereixen posicions contràries. Uns, la majoria, defensen clarament la democràcia, el dret a decidir. Altres s’emparen en una Constitució espanyola arbitràriament interpretada que nega a Catalunya la seva condició de nació i la llibertat als seus ciutadans. A qui representen els uns i els altres? Si el 75% de la població vol votar, a qui representen els qui s’oposen a la consulta? Als ciutadans de Catalunya o als espanyols que es beneficien de Catalunya com a colònia? Els contraris a una consulta pacífica i democràtica representen a la majoria de la societat catalana o imposen el seu model i falta de llibertat a la mateixa? I davant els qui neguen la democràcia i la justícia, què és el coherent quan hi ha opcions millors a l’abast?
Quina imatge donaria Espanya si es fes una fotografia? Seria la d’un país jove, integrat, amb projecte de futur… o la d’un país amb totes les estructures obsoletes, sense separació de poders, amb inversions ruïnoses…? Val la pena seguir en un país així? Entre un país en clar i evident declivi que només s’esforça en aguantar estructures que cauen i un altre que pot dissenyar el seu futur i situar-se entre els millors d’Europa (molts experts independents ho confirmen)… què és el més coherent? Si es pot ser independent i lliure per dissenyar un país jove, orientat al futur… què justifica seguir sent dependents i dominats per un país obsolet, ruïnós en totes les seves institucions i sense projecte comú?
Homenatgen les d’autonomies espanyoles als seus ciutadans vinguts a Catalunya? Per què? Fets. El president d’Extremadura va declarar: “Si Catalunya deixa d’aportar els seus 16 mil milions d’euros/any, no podrem atendre la sanitat, educació i encara faltarien 400 milions”. Mentre Catalunya es veu obligada a retallades substancials a funcionaris, en sanitat, educació, serveis socials… les regions que reben molt més del que aporten segueixen facilitant la vida als seus ciutadans. Extremadura anuncia que rebaixarà impostos al 90% de la població. Mentrestant, milers de ciutadans de Catalunya procedents d’aquestes regions pateixen retallades al fet que obliga aquesta fugida anual de milers de milions d’euros. No és motiu d’homenatge de la seva terra d’origen?
Què és el “centre” per als partits dependentistes? La presidenta del PPC exigeix que CiU es posicioni al centre de la societat catalana. Coneixen la campana de Gauss? Ajuda a visualitzar molt bé una situació. Què reflectiria del Parlament català? Que el PPC, C’s i PSC no estan en i amb la majoria. El 75% de la societat catalana vol votar, però PPC, C’s i PSC s’hi oposen. On és el centre i on són els partits dependentistes? Si una clara minoria es creu el centre, està en la realitat o vol imposar la seva realitat? I com qualificar a qui, sent minoria, vol imposar-se a la majoria? Dictadura. I, davant els partits fora de la realitat, i contra la majoria… què és el coherent, el digne…?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… per Dignitat… Què han de fer?
