Sí, ahir, disset de juny, vàrem fer la darrera conferència, la conferència de cloenda organitzada conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana de la Garriga, que va córrer a càrrec de la Maria Dolors Genovès, llicenciada en Filosofia i Lletres, en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB). És directora, també, de documentals a Televisió de Catalunya com Adéu, Espanya? (2010), Això no funciona, o potser sí? (2011) i Hola, Europa! (2013), una trilogia que reflexiona sobre la democràcia i el dret a l’autodeterminació des d’una perspectiva comparativa: Quebec, Grenlàndia, Escòcia, Flandes, Catalunya.
Una vegada més no faré cap resum del contingut de la conferència de l’AUA de la FUMH. No, no el faré perquè sóc incapaç de condensar la quantitat d’aspectes, de motivacions, que la Maria Dolors Genovès va anar exposant-nos recolzada per fragments dels seus propis documentals, extraordinaris documentals, enregistrats a Escòcia, Quebec, Londres, Flandes o Grenlàndia i en els que ens mostra els diversos criteris, tots democràtics, de com afronten i han afrontat els diferents processos independentistes.
Només deixaré la recomanació que ens va fer de com apropar-nos al nostre objectiu, al nostre dret a decidir i, si s’escau positivament, assolir la preuada independència: ens hem d’apropar en silenci, sense fer soroll però sense deixar de fer, sent proactius però sense cridar, doncs no ens cal ni ens convé. En silenci no vol dir restar muts, vol dir amb una estratègia basada en la intel·ligència.
I, el que deia abans, ahir darrera conferència de l’Aula de la Universitat a l’Abast d’aquest curs, un acte de cloenda que va comptar amb la presència d’en Jordi Salayet, director de la FUMH, qui va desitjar un molt bon estiu a tots esperant retrobar-nos el proper octubre, fent una menció molt especial i emotiva a l’amic Santi Cucurella que en aquests moments està passant per un delicat estat de salut que, de ben segur, superarà i podrem comptar amb ell a l’inici del proper curs.
Amb l’ànim alt i l’esperança del retrobament vam cloure la conferència.
Manteniu-los, l’ànim i l’esperança. Jo ho faré.
