Caminant pel tall de la navalla, dualitat, dicotomia entre allò generós , allò espiritual i el materialisme, l’egoisme.
Aquesta és la percepció, molt personal, és clar, que vaig endur-me de la conferència de Monsenyor Enric Planas Coma quan ahir, 3 de juny, a l’Aula de la Universitat a l’Abast ens parlava del Vaticà al segle XXI i feia una passejada per la seva llarga trajectòria dins l’església per molts països de tot el món, sobretot a Sud-Amèrica.
L’Enric Planas, sacerdot amb tracte de Monsenyor, llicenciat en Enginyeria Química, Periodisme i Teologia, ha treballat directament amb Pau VI, Joan Pau I, Joan Pau II i Benet XVI i també amb l’actual Papa, Francesc, quan era Cardenal a Buenos Aires.
Què us he de dir de la quantitat d’informació que Monsenyor Planas durant més de trenta anys treballant al costat de cinc Papes de Roma no tindrà. Imagino que no hi ha massa persones al nostre, al meu, abast que hagin tingut la possibilitat d’acumular experiències bones i no tant bones però que han reafirmat una vocació tardana, com ell mateix ens deia, i que li fan dir que ha conegut a gent pobre molt mal parida i gent molt rica, amb molt de poder, que són molt bones persones. Crec que hi escau dir que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
En començar aquest breu comentari de la conferència, dic que vaig endur-me la percepció que he descrit però, a més a més, em quedo amb una mena de consell, advertència, missatge, no sé, digueu-li com vulgueu, que és que cometem un pecat molt gran quan els éssers humans no gaudim de les coses, moments, que Déu ha posat perquè gaudim. No fer-ho, no gaudir quan podem gaudir no és bo, és pecat i va molt malament per la salut física i intel·lectual.
O sigui que, gaudim sempre que puguem fer-ho. Ho farem?
