El saben aquel que diu…? Una gran flota americana detecta un punt en el radar del seu trajecte. Ordena per ràdio que s’aparti. Resposta: qui ha d’apartar-se és la flota. Es posa l’almirall al comandament: “Ni vull ni puc apartar-me. És la flota americana! Les lleis la protegeixen!” Resposta: “Faci el que vulgui! Serà molt almirall però qui l’avisa és el faroner”. I fins aquí l’acudit. El PPC (9,8% dels vots) demana a Artur Mas que canviï de rumb en nom de la llei espanyola i renunciï a la consulta (60,4% = ERC+CiU+ICV+PODEM). Artur Mas no és més que el faroner d’una nova terra ferma que és la dignitat de la majoria de la societat catalana, de la democràcia ben entesa. Qui ha de canviar de rumb? La minoria o la majoria? La dignitat i llibertat o l’autoritarisme antidemocràtic que només es recolza en lleis injustes?
Què inverteix Espanya en infraestructures catalanes? Segueixen els enormes desequilibris. I el balafiament de l’AVE que augmentarà el deute per a futures generacions! De gener a abril de 2014: 4.400 milions d’euros. El doble que l’any passat! I a Catalunya? Cal tornar a reclamar les connexions fonamentals de l’eix Mediterrani i del port de Barcelona amb França? Més de deu anys de retard! I rodalies? Quines inversions veuen cada dia els passatgers catalans? Quantes hores de retard duen acumulades? És problema de recursos o de prioritats polítiques? Quant perjudica aquesta política espanyola a Catalunya a tots els ciutadans catalans?
Per què s’exigeix a Catalunya retallar més serveis fonamentals? Espanya obliga a rebaixar més despeses però apuja la inversió en obres inútils i l’Estat no redueix la seva pesadíssima estructura. A Catalunya no hi ha recursos per a sous de funcionaris que tornen a merèixer un homenatge perquè cobren menys però treballen igual o més i millor. No hi ha diners per a dependència, sanitat, educació. Se’n van talents científics, no hi ha diners per a investigació però es manté el Senat. És més útil un senador que un científic? Hi ha protestes que es dirigeixen, interessadament, a la Generalitat en lloc de dirigir-les al govern espanyol. Es pot considerar propi un govern que malmet a costa del sacrifici de tantes famílies catalanes? Hi ha motius que justifiquin voler seguir en un país governat de manera tan sectària i incompetent?
Més oportunitats de diàleg? I què ha fet Catalunya des de la Transició sinó donar oportunitats? El president del Cercle d’Economia demana a Mas “una segona oportunitat al diàleg”. Segona? No va ser oportunitat creure en una constitució que parlava de nacionalitats i que Espanya ha convertit en regionalitat per a Catalunya? Què va ser acceptar l’Estatut que Espanya mai va complir del tot? O votar pressupostos de l’Estat que els successius governs espanyols MAI van executar al 100% a Catalunya? O el segon Estatut, constitucionalment elaborat, que el parlament espanyol “va deixar com una patena”, que va ser votat per majoria pel parlament espanyol, confirmat i signat pel rei i que un constitucional polititzat i aconstitucional va anul·lar en el fonamental? Quants cops ha de posar la galta la dignitat de la societat catalana?
És coherent renunciar a poder cobrar més del doble cada mes…? Dades objectives: Salari mitjà espanyol el 2013: 1.634 € bruts i sense pagues. A Dinamarca: 3.739 €. Més del doble que a Espanya. Catalunya genera a l’any una riquesa que s’apropa a la de Dinamarca. Diferents experts neutrals creuen que una Catalunya independent no sols és viable econòmicament sinó que se situaria entre els països de més alt nivell de vida. Què és el coherent? Gestionar els propis recursos i aportar a la família el millor nivell de vida o seguir sent una colònia sense capacitat de decisió en el que genera? Voler seguir en un país en què el salari mitjà ni arriba a la mitjana europea, o doblar-ho?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
