En Marià Castells va ser contundent, res de beure! Res de beure alcohol, clar! Sí, així ho va dir i defensar el conferenciant d’ahir 27 de maig a l’Aula de la Universitat a l’Abast, qui venia avalat per la seva condició d’exprofessor del Departament de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona, exercint en l’especialitat de Psicòleg Clínic, a més de ser llicenciat també en Psicologia Industrial i en Dret.
Tradicionalment, en quasi totes les cultures, es vinculen les celebracions amb el beure alcohol i, algunes vegades, amb l’abusiu consum d’aquest. Cap d’Any, Nadal, aniversaris, festes majors, casaments… en totes les ocasions l’alcohol, en alguna o moltes de les seves presentacions, hi és present. Ens sembla que no podem “celebrar” si no bevem, si no bevem alcohol.
En Marià Castells, des de fa quasi quaranta anys, motivat per les vivències, per les tràgiques experiències que l’alcoholisme ocasiona, pot ocasionar, als éssers humans, va decidir anar col·leccionant postals d’arreu del món que fessin referència, que tinguessin motius que incitessin a beure des d’una perspectiva divertida, graciosa, o que, contràriament, mostressin aspectes lamentables dels danys que a simple vista ocasiona estar ebri.
No puc dir la quantitat de postals, fotografies i pintures que feien una evident apologia del consum d’alcohol, no puc dir-ho perquè no ho vaig comptar, no, però en van ser moltes les que es van anar projectant a la pantalla d’El Patronat i,ens va dir en Marià, en té moltes més.
Veure postals de nens i nenes amb ampolles de vi, de xampany, de vermut, d’anís, conyac, bevent, havent begut, asseguts en barrils, va provocar-me un rebuig no exempt de tristor. Els nassos vermells, els desequilibris posturals, les mirades perdudes, el deixar-se anar al mig del carrer d’homes i dones begudes em despertaven sensacions que es quedaven lluny de fer-me somriure, molt lluny. Al contrari.
Però, clar, és el que deien alguns dels assistents a la conferència –brillant conferència tot sigui dit-, que tot depèn de la quantitat d’alcohol que un pugui consumir perquè sigui perjudicial per la salut i que renunciar al maridatge d’un bon pernil, carn o peix amb el vi recomanat pel sommelier de torn és un tribut que potser no cal pagar, perquè potser que no cal filar tan prim, oi?
Potser no, o potser sí.
Crec que l’objectiu de les conferències de l’Aula de la Universitat a l’Abast va ser assolit que era, és, no crear doctrina, no criminalitzar, no pontificar i que en sortir, en acabar, ens fem preguntes, ens donem respostes… ens faci pensar.
Pensem, pensem i recordem que el proper dimarts hi tornem!
