No sóc pessimista, al contrari. No vull amargar la festa a ningú, al contrari. Res d’actituds negatives, cap ni una, cap, però… segueixo opinant que ens hem equivocat, millor dit, s’han equivocat. Els partits pel dret a decidir i que obertament diuen que volen que Catalunya sigui independent, que són només dos partits, Convergència i Esquerra, haguessin hagut d’anar junts a les europees.
El procés cap a la independència és molt més important que haver quedat primers o segons. Ens hi jugàvem molt i no hem arribat ni al cinquanta per cent de participació.
Ho he dit per activa i per passiva: el país és abans que els partits.
N’estic segur que anant junts hagués estat molt més engrescador i potser hi hagués hagut algun diputat més però, i sobretot, la imatge de solidesa del projecte sens dubte tindria a hores d’ara més valor havent guanyat més enters a la vista de tots, a la vista del govern espanyol i dels organismes europeus.
Ho torno a repetir, potser perquè no sóc polític, el país, el meu país, és abans que l’efímera victòria d’un partit polític, siguin quines siguin les sigles d’aquest.
Opino que s’han equivocat. No hem pogut mostrar la força del vot, que segur que hi és.
Repeteixo, no sóc pessimista, però crec que no hem guanyat tot el que havíem d’haver guanyat.
