No he cregut mai en els homenatges pòstums. M’agrada agrair directament, amb un “de tu a tu”, a la gent que em genera admiració.
Des de fa un any, vam decidir amb la direcció de l’agrupació del PSC la Garriga que no hi hauria una forma més bonica de fer un reconeixement a persones que han treballat pel projecte socialista a la Garriga. Primer va ser al Francesc Valero i aquest any ha estat a tu, Ton.
En aquest cas, l’homenatge va més enllà. Tu no només ets una de les persones que va fundar el Partit dels Socialistes de la Garriga, sinó que hi eres quan es va fundar el PSC a Catalunya. Tu ja eres un lluitador molt abans de militar en el PSC. Vas viure la lluita obrera al sector del tèxtil quan aquesta indústria era un dels motors econòmics de la Garriga.
I aquesta lluita incansable també ha de rebre un reconeixement. No ens podíem estar, els teus companys i companyes del PSC de la Garriga, de reconèixer-te aquesta lluita, fent-te entrega de la insígnia de plata de la nostra agrupació.
És una forma senzilla. No és comparable amb la lluita i les hores que has passat tu defensant el nostre projecte, a la mateixa agrupació o quan vas tenir responsabilitats de càrrec públic al nostre Ajuntament. Algunes vegades aquesta tasca és poc agraïda, però et deixa una satisfacció personal que només hom pot sentir.
Per tot això, et mereixes aquest reconeixement. Per les hores de treball incansable i les ganes de donar un pas endavant, en comptes de mirar els toros des de la barrera. Perquè la política local està reservada a gent com tu, que prefereix canviar les coses des de dins. Gent amb coratge i que ha deixat empremta en el projecte del PSC de la Garriga. Un projecte que sembla que estigui ferit, però que gent com tu li dóna un plus significatiu, que fa que agafi embranzida.
Ton, alguns es poden preguntar, per què tu. Però veient les llàgrimes dels que van compartir tants moments amb al teu costat quan la lluita era més complicada i vèieu com la democràcia s’instaurava, en tinc pocs dubtes. La meva pregunta seria una altra. Per què aquest reconeixement no ha estat abans?
Gràcies Ton.
