Satisfacció. Sí, satisfacció és el que ahir es respirava a l’Aula de la Universitat a l’Abast en acabar la conferència que la Dra. Maria Dolors Bramon Planas va impartir amb el títol “Ser dona i musulmana” .
El fet que la Dolors Bramon es va doctorar Apta Cum Laude i Excel·lent Cum Laude per la Universitat de Barcelona en les especialitats de Filosofia i Lletres (filologia semítica) i Geografia i Història (història medieval), era una garantia més que suficient per fer-nos sospitar a priori que tot el que ens havia d’explicar fos digne d’una classe magistral, i més tractant-se d’un tema com el que havia de desenvolupar, de la qual n’és professora universitària.
Però el cas és que va superar totes les expectatives, totes perquè, mireu, no és qüestió només de saber sobre el que s’ha de parlar, no, es tracta de comunicar, d’arribar a la gent amb una naturalitat i domini de la paraula concedint-se llicències lingüístiques a propòsit per fer-ho tot més planer.
Lluny de dirigir-se als assistents d’ahir a l’Aula Universitària com una professora, va desplegar tots els recursos escènics per fer divertit i il·lustratiu un tema que culturalment, la majoria, no coneixem.
Si important va ser el que ens va dir de que en l’Alcorà hi un text escrit i que la interpretació que se’n fa pot ser, en molts casos, molt diferent al que , probablement era la intenció del profeta, i que aspectes com la poligàmia, el vel, el repudi, l’oració , etc., sovint té interpretacions sui generis i , generalment, a mida d’interessos masclistes, polítics, econòmics. Si això va ser molt important, més important va ser el com ens ho va explicar.
El que dic, els qui sortosament ahir vàrem escoltar i veure la Dra. Bramon, ens vam quedar amb les ganes de que en una propera ocasió torni a l’Aula de la Universitat a l’Abast de la Fundació Universitària.
Ahir satisfacció? Sí, i tant que sí!
Àlex Muñoz
