Gabriel Ventura ens acosta a Joan Vinyoli en el centenari del seu naixement

0
126

La conferència de dimarts passat al Teatre El Patronat ens va permetre conèixer una mica millor la personalitat tan particular la d’en Vinyoli en la que, com ens va dir el ponent, un cert to crepuscular, amoratat, amb imaginaries postes de sol pel Mediterrani, amb una dependència etílica sabuda, ens va deixar uns poemes que alumnes de l’Institut Vil·la Romana i el mateix Ventura van recitar.

Per part meva crec que el millor que puc fer és deixar una mostra de la delicadesa de la bellesa estètica del vers d’en Vinyoli en aquest poema. Llegiu-lo i gaudiu d’ell.

Abans que neixi l’alba

…mentre che’l danno e la vergogna dura…

MICHELANGIOLO, Rime, 247

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades

per si tot d’una mor

algú que estimes o llegeixes

un vers o penses en el joc

perdut

o bé, de nit, abans

que neixi l’alba, algun lladruc

esquinça el dur silenci.

I vénen els records

de tantes culpes que no has

mai expiat

i veus el derrotat

exèrcit dels homes

arrossegant els peus feixugament

per les planúries fangoses

sota la pluja, mentre xiulen

els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat

i sempre el mal i la vergonya duren.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.