En referència al procés independentista de Catalunya, els assistents a les conferències que organitza l’Aula de la Universitat a l’Abast de la Fundació Universitària Martí l’Humà, no estan acostumats a escoltar, des de la tribuna d’El Patronat de La Garriga, a personalitats, ponents, que esgrimeixin tesis no favorables a l’esmentat procés i, molt probablement, la majoria dels assistents no estaran d’acord en què els opositors utilitzin el marc de l’Aula per a poder-se manifestar. Però –sempre hi ha un però- l’Aula Universitària és això, una aula que no pot ni ha de deixar de ser plural i que ha de donar veu a tot aquell que, amb respecte, amb arguments i amb solvència, vulgui manifestar-se tant a favor, com ha succeït en diversos i continuats casos, com en contra, tal com va ser ahir.
Entrant en matèria dir-vos que, Catalunya independent?, sí. Aquest era el títol amb el qual el director del diari El País, Xavier Vidal-Folch, va exposar ahir a l’Aula de la Universitat a l’Abast la seva visió del procés sobiranista de Catalunya que, segons la seva perspectiva, enfronta dues visions completament inverses del nacionalisme, l’espanyol i el català, realimentant-se l’un a l’altre sobretot a partir de 2012.
El ponent es preguntava si és que els catalans, o almenys una quantitat important de catalans, s’han tornat independentistes d’avui per demà, fent la distinció entre independentistes i sobiranistes, però havent-hi en general una desafecció cap a Espanya des de la negativa sentència del Tribunal Constitucional l’any 2010. Amb educació, intel·ligència i arguments molt fets a mida del seu discurs oposat a la independència de Catalunya, en Xavier Vidal-Folch esgrimia les seves tesis federalistes, molt allunyades del dret a que els catalans puguem votar si estem a favor o no de que Catalunya sigui independent.
Abans de donar pas al torn de preguntes per part dels assistents, en Santiago Cucurella, amb el do de l’oportunitat i domini de la situació que el caracteritza, tant per coneixements com per convicció, va posar sobre la taula un tema inqüestionable que, al meu parer, desarticulava la trama argumental del brillant ponent.
El que va exposar en Santiago Cucurella va ser que el que demanem els catalans és votar si volem seguir vinculats a un Estat que ens va ocupar fa tres-cents anys per la força de les armes combatent, exclusivament, amb la força de les urnes.
Els assistents van intervenir fent preguntes en el breu espai de temps que va quedar al final de la conferència. Una més.
