Cap on miren els nostres polítics? A la lluna o al dit que l’assenyala? El savi és dur amb els qui es queden en el dit. La majoria de la societat catalana mira a la lluna: consulta democràtica i, potser, la independència i la dignitat, llibertat i benestar que aquesta representa. També hi ha ciutadans, partits i polítics a Catalunya que miren, al dit. I a Espanya? Allà prohibeixen que busquem la lluna i el seu dit assenyala a un passat que és ben fosc. Això diu l’experiència. Ara hi ha una oportunitat. Què triaran els que estan indecisos o contraris a la consulta i la independència? Una lluna brillant o una nit negra, encara que posin alguns fanals… que pagarem tots?
És Espanya com els mals empresaris? Hi ha empreses que s’aprofiten de bons col·laboradors però pagant el menys possible. Quan diuen que se’n van els prometen millores. Per dignitat, què han de fer… Quant els han espoliat durant aquells anys? Acomiadar-se! Ara succeeix el mateix. Espanya ha tractat a Catalunya i els seus habitants com una colònia. Hi ha molts fets objectius que ho demostren. La societat es planta. Ara, sembla que Espanya oferirà millores perquè Catalunya no marxi. Per dignitat, què han de fer els habitants de Catalunya que han vist atacada la seva història, identitat, cultura, llengua, valors i explotades les seves famílies?
Per què el PSC diu que se’n vagi Mas? El PSC (avui PS©OE) va acceptar que Catalunya NO és nació i NO té dret a decidir. De quin costat està? A qui beneficia i a qui perjudica aquest partit (com els que estan en contra de la consulta)? Creuen que eliminant al President s’acaba el seu problema? No estan menyspreant, perquè saben que existeixen, als milions de catalans que volen ser consultats i als que volen la independència? Com demostren que un federalisme, que ningú demana a Catalunya, és millor per als seus habitants que la independència? Des de la dignitat i el benestar, com poden defensar que ser dependents és millor que ser independents?
Per què van en contra de la majoria de la societat catalana? Les forces espanyoles i els seus cavalls de Troia a Catalunya (PS©OE, PPC, C’s i mitjans variats) estan en contra de la consulta. Primer han anat contra Artur Mas, després contra l’ANC. Ara contra la consulta. En realitat, no van en contra del 80% de la societat catalana que vol votar? No van en contra de la democràcia? És demòcrata un polític que nega la democràcia i vol imposar el seu model ignorant a la majoria? Què fa un ciutadà demòcrata que, a més, té dignitat?
Per què tanta por al fet que els catalans votin? No serà que temen el resultat? Ara ofereixen diàleg i compensacions, contraofertes… sempre que no hi hagi consulta? Creu algú que ho fan per defensar la identitat històrica dels catalans i el seu benestar material? No serà per defensar la identitat castellana i el seu propi benestar a costa de les famílies catalanes? Per què tenen por? Potser perquè estan segurs del que perdrien… i els catalans guanyarien en dignitat.
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
