És un bon negoci seguir a i amb Espanya? Diferents partits polítics (PPC, PSC, C’s i UPyD) diuen que sortir d’Espanya seria un mal negoci per a Catalunya. Quin lector participaria en un negoci en el qual és un dels màxims accionistes per la seva aportació però NO decideix en la gestió, les inversions, NO és escoltat, NO decideix quant i quan cobrarà, i sempre està en pèrdues? Una bona inversió exigeix aplicar recursos al que genera riquesa, que no perdi valor i pugui disposar-se d’aquesta. És el que fa Espanya… o més aviat és el contrari? Aquí només hi ha incompliments d’inversions a Catalunya. Per qui és bon negoci seguir a i amb Espanya? Catalunya: 30% exportacions, 19% del PIB, 16% de la població… però només rep un 13% dels recursos. Això és un bon negoci per als habitants de Catalunya?
És el federalisme la millor solució per a Catalunya? Això és el que proposa el PS©SOE. Segons diferents definicions de federació, seria una Associació d’Estats que reconeixen una mateixa autoritat i comparteixen algunes funcions, però que mantenen un govern interior autònom. Això és: per a federar-se a nivell nacional, primer cal ser Estat. El PSC s’oposa a la consulta però proposa el federalisme. Per què no accepta la consulta i proposa votar SÍ a la primera pregunta i, a partir d’aquí, desenvolupar la federació? Potser perquè tem la resposta a la segona pregunta? Quins interessos reals representa i defensa el PSC? Pot proposar federar-se qui nega la condició de nació i el dret a decidir per si mateixa? Perquè això és el que va acordar el PSC amb el PSOE a Granada.
Per què el PP priva a un català “ser” català? El PP manifesta: “Cap polític pot privar a un català del seu dret a ser espanyol”. Dues reflexions. 1: Si arriba la independència cada ciutadà podrà mantenir la nacionalitat que vulgui. Així succeeix amb els centenars de milers d’estrangers que viuen pacíficament a Catalunya. 2: Podríem preguntar per què els polítics espanyols SÍ poden privar a un català al seu dret de SER-HO? Això és digne?
Se’n recordarà el príncep Felipe de les seves paraules? S’anuncia una nova presència a Catalunya per reforçar “el que ens uneix”. En el seu moment es va publicar que el príncep va dir: “Catalunya serà el que vulguin els catalans”. Ara té una oportunitat de recolzar als catalans perquè la majoria d’aquests volen ser consultats i, potser, independitzar-se. Com a aspirant a rei, es preguntarà què ens ha separat? Es preguntarà què ha de fer per contrarestar i anul·lar tot el que va fer el seu antecessor Felipe V? Seria una bona ocasió per intentar ser rei dels catalans que potser ho acceptaven com a opció en una Catalunya independent tipus Commonwealth! Entendrà que “unir” no és igual que “lligar”…?
Què és Catalunya per al Partit Popular? O què és pel que fa i diu el seu ministeri de l’Interior. Primer van ser uns informes justament pocs dies abans de les eleccions. Unes acusacions greus i amb efectes molt negatius per CiU que van sortir del ministeri però… els autors de les quals s’ignoren. Es publiquen fotografies dels jutges a favor de la consulta democràtica (de la democràcia!) facilitades per la pròpia policia. Reiterades amenaces a l’ANC i els seus dirigents que significa una amenaça als milers de voluntaris que hi participen. A què recorda aquesta actuació? Als ministeris d’interior de democràcies consolidades o potser…? Aquesta “atípica” actuació i aquestes amenaces… quin qualificatiu mereixen des de la perspectiva de la DIGNITAT DEMOCRÀTICA?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
