És possible que els dimarts, de les 18:30 fins a les 20:00 hores, podria fer activitats que em satisfessin, que m’omplissin, que m’enriquissin i que, al mateix temps, em permetessin aportar una petita part de mi mateix per sentir que sóc útil, dins de les meves limitacions. Tot això és cert, sí, però no és menys cert que cap de les activitats possibles a fer assolirien el nivells que en tots els sentits m’aporta assistir en aquesta franja horària dels dimarts a l’Aula de la Universitat a l’Abast que organitza la Fundació Universitària Martí l’Humà. Setmana rere setmana constato el que acabo de dir, tant pels temes de les ponències com per la qualitat dels ponents que ens visiten.
Ahir va ser l’exemple, una bona mostra, del que dic.
Assistir a la conferència “1914-2014. La Mancomunitat de Catalunya” que ens va impartir en Santiago Cucurella va ser tot un luxe, sí. Poder gaudir d’un passeig per la història, sense hipèrboles, sense frases grandiloqüents, amb la senzillesa que normalment destil·len els erudits, destacant allò que a benefici d’inventari ens cal saber i guardar per enriquir-nos, és, repeteixo, un luxe.
Sovint faig un breu comentari de les conferències de l’Aula Universitària i quan es tracta de temes d’història mai, quasi mai, entro en el detall o en el contingut perquè em quedaria molt lluny de fer un resum vàlid. De ben segur en faria un pèssim resum.
Avui, encara menys goso entrar en cap detall de la ponència i em quedo amb el tot perquè, tal i com va dir un dels assistents en el torn de preguntes, no vàrem assistir només a una conferència: ahir a l’Aula de la Universitat a l’Abast vàrem assistir a una classe magistral i ens la va donar en Santiago Cucurella. Gràcies Santi.
