El geni Da Vinci de la mà de Maria Montseny

0
198

Les expectatives d’èxit que tenia vers la conferència sobre Leonardo da Vinci a l’Aula de la Universitat a l’Abast de la Fundació Universitària Martí l’Humà, varen ser superades per la qualitat, to de veu, cadència i sensibilitat amb la que la Maria Montseny Rodri va anar esgrimint en la seva exposició, donant una imatge harmònica amb les madones i àngels que el gran pintor ens va deixar com a veritables regals en molts dels seus quadres. 

És clar que, per la personalitat pluridisciplinar i polièdrica del personatge i per l’enorme quantitat de disciplines que dominava (fins i tot la música) era impossible ahir arribar a tots els racons de l’intel·lecte d’aquest home, d’aquest geni, quedant-nos bàsicament en la seva impressionant obra pictòrica i donant només pinzellades a l’aspecte tècnic, científic i d’investigador, destacant que va ser el primer que va unir l’art amb la ciència i barrejar l’empirisme amb el naturalisme. 

àlex 092Des de la meva perspectiva d’oïdor, neòfit en la matèria, se’m feia i se’m fa difícil assimilar com una mateixa persona que és capaç de pintar quadres com El Sant Sopar, La Mona Lisa i tants d’altres plens de delicadesa i d’amor, podia dissenyar alhora màquines, enginys destructius per matar homes, per defensar-se i atacar l’enemic, segons deia. 

Mireu, clar, l’ésser humà és ben estrany. 

És força estrany que hi hagi qui, amb una extraordinària qualitat creativa, artística, pictòrica i escultural, pugui arribar a fer-nos gaudir, embadalir, mirant les seves obres d’art i amb la mateixa intensitat, o més, pot fer-nos patir fins a morir a través dels instruments de guerra que inventa, que dissenya i dels que en construeix maquetes funcionals.

En qualsevol cas, vull ser positiu en el record del geni da Vinci i em quedo amb allò que em recompensa, que és la plasticitat, és el detall, és l’art en l’aspecte més ampli del personatge i, parafrasejant-lo, dir que la bellesa es va perdent durant la vida i que la pintura la converteix en eterna. 

Tant de bo que el perdurés en les memòries individuals i col·lectives sempre fos la bellesa d’un reflectida en els altres i a l’inrevés.

Article anteriorSI la Garriga vesteix amb estelades la rotonda
Article següentLa NO independència… és dependència! (36)
Hola! Sóc La Garriga Digital.cat! Aquest és el meu número de telèfon, per si tens alguna cosa a dir-me: 698 578 064. Si vols, també em pots escriure un Whatsapp :)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.