La gran estafa elèctrica

0
103

El passat 19 de desembre la subhasta que fixa la tarifa de l’electricitat pel consumidor domèstic es va disparar un 11%. El govern, adduint condicions de falta de competència (que no ha existit mai), la va anul·lar i va decretar una pujada del 2,3%. Aquests fets no són més que l’últim episodi d’una gran estafa elèctrica que es ve perpetrant des que es va liberalitzar el mercat elèctric el 1997 amb el govern Aznar, liberalització continuada i finalitzada el 2009 pel malaurat govern Zapatero. El govern del PP d’aleshores prometia que la liberalització faria baixar el preu de l’electricitat pel consumidor. No va ser així.

Aquest procés va canviar la noció del subministrament elèctric com a servei públic, per passar a considerar-lo una mercaderia amb què poder especular, pagant la festa el consumidor. A les empreses que abans de la liberalització eren presents al sector elèctric se’ls va assegurar compensacions econòmiques per una suposada transició a la competència que havia de disminuir els seus beneficis i posar en risc les seves inversions. Lluny d’això, la transició d’un sistema regulat per l’estat al sistema de mercat oligopolístic actual els brindà grans beneficis. Tot i així van reclamar els costos de transició a la competència que se’ls havia reconegut i aquests van passar a engreixar el famós dèficit de tarifa. El 2005 es va posar fi al despropòsit, però reconeixent que a més de les il·legítimes compensacions que se’ls havia cedit, havien rebut 4000 M€ de més que mai van tornar. No prou satisfetes amb la jugada magistral, les elèctriques reclamen que els ingressos que cobren no cobreixen els seus costos. Per satisfer l’avarícia de l’oligopoli, el 2002 el govern del PP es va inventar el ja anomenat dèficit de tarifa per no trencar la promesa de l’aleshores ministre d’economia, Rodrigo Rato, que l’electricitat no pujaria més del 2%. El mecanisme es  va perpetuar any rere any i ni el govern d’Aznar ni el de Zapatero van qüestionar els costos de generació i distribució que reclamen les elèctriques. L’estafa elèctrica es va millorar amb el mercat “spot” on es fixen els preus majoristes de l’electricitat i que provoca sobre retribucions de fins el 300% a les nuclears i la gran hidràulica, tecnologies ja amortitzades. Finalment, l’estafa s’acaba de perfeccionar amb la creació de les subhastes CESUR que marquen les tarifes elèctriques pels petits consumidors. Es substitueix l’antic mecanisme amb què el govern decretava el preu de l’electricitat per una subhasta entre les comercialitzadores de l’oligopoli i “brokers” financers que especulen amb el preu que finalment haurà de pagar el ciutadà mitjà.

La realitat a dia d’avui és que tenim la tercera electricitat més cara d’Europa, cinc empreses que controlen el mercat en posició d’oligopoli i que registren els més alts beneficis de tot el continent mentre reclamen un deute il·legítim de 29.000 M€ al govern. Aquesta situació ha topat amb la crisi econòmica, deixant milions de ciutadans sense les mínimes condicions per assegurar un confort a les seves llars.

Per denunciar aquesta gran estafa elèctrica i la pobresa energètica que provoca, us convidem a l’acte sobre l’estafa elèctrica del proper 22 de març a les 19h a l’auditori de l’escola de música. Reflexionarem sobre un nou model energètic que concebi l’electricitat com un servei públic i no com una mercaderia. Comptarem amb la Laia Ortiz, diputada d’ICV-EUiA al Congrés, per debatre el sistema elèctric des d’una perspectiva històrica i valorar les últimes reformes del govern del PP. També ens acompanyarà la cooperativa d’energia verda Som Energia, que ens ajudarà a teixir un fil d’alternatives i perspectives de futur per un sistema elèctric al servei dels ciutadans i no de l’interès privat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.