Ha millorat el finançament de Catalunya, tal i com declarava el tripartit? Ha empitjorat! La Vanguardia avança un document elaborat pel departament d’Economia. Catalunya torna a ser la tercera que més paga i la desena a rebre recursos, tot i el model pactat amb Zapatero. Què pensen i senten (i pateixen!) els ciutadans de Catalunya en la seva vida quotidiana? Sofreixen retallades de tot tipus malgrat que el tripartit va dir que s’havia aconseguit el millor finançament de la història. Les dades objectives ho neguen. Mentrestant, la majoria de ciutadans vol ser consultada sobre si es vol seguir així o millorar. No se’ls deixa. Davant d’aquesta realitat objectiva que tant perjudica a tots els ciutadans… què han de fer els votants catalans que conserven criteri i dignitat?
Per què es penalitza només al Barça? A partir de la denúncia d’un soci, l’Audiència Nacional està escodrinyant els contractes i comptes del Barça. Menys Barça i Madrid, “tots els equips espanyols tenen molt seriosos problemes de pagament a Hisenda i Seguretat Social”. Però no se’ls instrueix cap causa. Al Barça sí, i amb severitat. Curiós, oi? Per què creuen que succeeix?
És Espanya “post-imperial i jacobina”? Sembla que sí. Així ho jutja el Financial Times, un dels més prestigiosos diaris del món i, a més, de dretes. I afegeix: “Madrid utilitza la Constitució espanyola com una tauleta de pedra per colpejar els catalans”. Mentre Espanya (allí hi estan tots d’acord) es mostra inamovible des del seu imperialisme i jacobinisme. Què és ser jacobí? Arrogar-se la voluntat i representació del poble, fer creure que s’actua com a avantguarda del mateix però, en realitat, abandonar els principis democràtics. Li ho diu el Financial Times a l’Estat espanyol! Què justifica voler continuar depenent d’un Estat així?
Renunciar a la identitat i llibertat per dependència ideològica? Hi ha partits “en” Catalunya que no defensen els interessos dels seus ciutadans. Si la gran majoria vol ser consultada i hi ha partits que s’oposen a donar-los l’oportunitat, quina opció tenen els seus votants? El PSC, PPC, Ciutadans i part d’ICV s’oposen a una consulta que podria desembocar en una victòria de l’opció independentista. Potser molts volen la independència, però els partits als quals voten s’hi oposen. Què han de prioritzar? La fidelitat ideològica al partit o a la seva pròpia identitat, cultura, llengua, interessos i benestar econòmic futur de la seva família? Des d’una dignitat democràtica, què han de decidir?
Ha de prescindir de Catalunya, la Unió Europea? L’organització internacional Carnegie aconsella no jugar políticament amb Catalunya. I afegeix: “passi el que passi, és necessari que aquests territoris (Escòcia i Catalunya) segueixin formant part de la UE”. Cada vegada són més les veus de prestigi que demanen que Espanya reaccioni per satisfer Catalunya i creuen que aquesta ha de decidir i mantenir-se a Europa. Però Espanya, no. Espanya segueix actuant només en clau colonial i amenaçant als seus votants sense oferir res que els convidi a ser i sentir-se espanyols. Només a ser súbdits. Per què? Si podem ser independents, per què voler seguir sent dependents?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
