Cada dia és 8 de març

0
121

Hi ha un full a la paperera que entre els seus rebrecs amaga un desfigurat “8 de març”. Ja està. Ja ha passat. Hi ha sospirs de tranquil·litat, alguns descarats i d’altres emmascarats: un altre 8 de març sense cap canvi. I que fàcil! Ara les televisions tornaran a arraconar les notícies sobre desigualtats i les deixaran sota la pols de l’oblit fins l’any que ve. Els cartells que reivindicaven a les parets dels nostres barris, viles i ciutats aniran perden el lila rebel donant pas a un blanc destenyit, descafeïnat i buit. I els crits massius de la manifestació quedaran refugiats en els reductes desobedients de lluita antipatriarcal.

El 8 de març queda en l’oblit fins a nou avís. El feminisme ha quedat acorralat en la burla i el desprestigi i de nou, i simplificat, a la comparació amb el masclisme. Res més lluny de la realitat. Intel·lectuals de la cerveseta al bar faran vergonyoses bromes sobre les “quatre amargades” que reivindiquen el feminisme i d’altres, encorbatats i amb un somriure, ens voldran vendre entre cinisme i altres deixalles emocionals que ja no hi ha desigualtats o, si més no, que són residuals o cosa d’altres cultures. Haurem oblidat que quan acaba el març la lluita continua.

Haurem oblidat que quan acaba el març continua havent-hi noies i dones amb por que no vesteixen com volen, sinó com poden perquè són sotmeses a la pressió de les seves famílies, del seu barri o del seu company. “Ho ensenyes tot”, “sembles un putot”, “has de portar la faldilla tan curta? ”, “si no haguessis portat aquest escot…”.

Haurem oblidat que quan acaba el març hi haurà dones que no poden dedicar les hores que voldrien a les seves aspiracions laborals, ni a l’oci que tantes hores ocupava! “Ja va sent hora” perquè “tens una edat” i com “se’ls passa l’arròs”, les hores són per la canalla. Però pel diner que no pateixin! Per això hi és l’home de la casa (afamat de reputació i poder) escalant frenèticament a l’empresa però en canvi davallant vertiginosament en la paternitat. I la parella.

Haurem oblidat que quan acaba el març els oficis tradicionalment vinculats a dones encara són devaluats econòmicament. Que seguim veient, per exemple, com un netejador de vidres (ofici majoritàriament masculí) cobra més que una senyora de la neteja (ofici majoritàriament femení).

Haurem oblidat –homes!– que un país lliure no és lliure si les seves dones no són lliures. Perquè un país només és lliure quan tota la seva gent és lliure. I no hem de dir a les dones com han de ser lliures perquè ho saben millor que ningú. No les hem d’impregnar de virilitat i competitivitat. Hem de desprendre’ns de la por de ser dominats i aprendre a treballar i a lluitar colze a colze per construir un futur digne. Perquè sempre ens han dit que darrere un gran home hi ha una gran dona, però el que és cert és que darrere d’un gran home no hi ha ningú perquè les grans dones lluiten i treballen al costat dels grans homes. No darrere.

Ell no ho vol oblidar. Agafa el paper i el clava al costat del calendari. Cada dia és 8 de març.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.