El proppassat dimarts quatre de març, a El Patronat de la Garriga, els assistents a l’Aula de la Universitat a l’Abast vàrem poder ser partícips d’una lliçó magistral a càrrec del Dr. Francesc Serra i Sellarés vers “El tractat d’Utrecht i Gibraltar” .
La gran quantitat de dades i dates que el ponent va oferir-nos em fa impossible fer-ne un resum, doncs del que es tractava, i així va ser, era de contextualitzar el perquè de tot plegat, del tot plegat d’ara mateix. Suposo que ja m’enteneu els qui més o menys em coneixeu.
El que sí gosaré dir és que jo puc, encara més, incrementar, augmentar, la meva capacitat d’emprenyament perquè, malgrat donar-ho per sabut, escoltar novament i amb la brillant exposició que en Francesc Serra va fer de que, precisament, per la signatura d’aquest tractat d’Utrecht, la Corona d’Aragó va perdre Menorca i Sicília que ho eren des de feia gairebé cinc-cents anys no deixa de ser ben galdós
Alhora, Espanya va perdre també Gibraltar, fins ara, com tots sabem.
La signatura d’aquest tractat va propiciar que els anglesos , portuguesos i holandesos trenquessin absolutament tots els compromisos amb Catalunya i d’aquest modus deixar-nos tirats. Sí, tal i com sona.
Això sí, i just és dir-ho, els anglesos van signar el tractat perquè en Felip V els va garantir que els catalans tindrien els mateixos drets que els castellans. Pobres anglesos, o millor dit, pobres de nosaltres, perquè el que no s’imaginaven els anglesos és que els castellans, de drets, pocs en tenien. Nosaltres encara en vàrem tenir molts menys.
Així va ser com la nació catalana, Catalunya, que aleshores ja era una de les més antigues d’Europa, va quedar dividida en diversos territoris que es van annexionar a altres Estats. Aquella Catalunya que des de feia segles era una nació lliure va ser incorporada a Espanya el 1.714 per la força de les armes, suprimint les Constitucions Catalanes.
Després els quedava treure’n el màxim profit econòmic a través d’impostos, com el cadastre, entre d’altres, i intentar fer desaparèixer la memòria històrica.
El meu nivell d’emprenyament, com us deia, incrementa encara més quan, en acabar la Primera Guerra Mundial i en el tractat de Versalles, no vàrem recuperar els nostres drets com a nació lliure, essent una de les poques nacions que encara avui no els ha recuperat.
Alguna cosa haurem de fer, no us sembla?
