El dia 13 de febrer vaig posar el meu càrrec de director de la FUMH a disposició del Patronat, en el marc d’una remodelació de la Junta Directiva i del propi Patronat, del qual continuaré formant part en representació de Contrapunt – UNESCO. He optat per jubilar-me i deixar pas a altres persones més joves que aportin noves maneres de fer i encapçalin l’etapa que ara comença. Per tant, a partir d’ara no tindré cap càrrec remunerat a l’estructura organitzativa de la FUMH, però hi col·laboraré de manera voluntària i el nou director podrà comptar amb mi en allò que ell em demani. També continuaré treballant en favor dels meus ideals que no són altres que els de la UNESCO. I, per damunt de tot, llegiré, badaré, reflexionaré i escriuré.
Quan vaig accedir a la direcció de la FUMH vaig deixar les meves col·laboracions periòdiques a diversos mitjans de comunicació comarcals i nacionals perquè vaig considerar que el meu càrrec requeria mantenir sempre una escrupolosa neutralitat i que el meu paper havia de ser únicament institucional. Durant més d’una dècada he callat voluntàriament moltes coses, però ara recupero la meva llibertat d’opinió i tornaré a expressar-me lliurement com qualsevol altre ciutadà. Aquesta és una de les coses que més valoro de l’etapa que ara comença. Són moltes les coses que, amb la distància del temps passat, m’agradarà anar explicant. Coses que no han aparegut als mitjans de comunicació però que també formen part de la història menuda de la Garriga que entre tots anem construint.
He callat voluntàriament moltes coses, però ara recupero la meva llibertat d’opinió i tornaré a expressar-me lliurement com qualsevol altre ciutadà
Considero que la Fundació Universitària Martí l’Humà queda en molt bones mans. En Jordi Salayet, que és el nou director, és una persona capacitada, amb una implicació total en el projecte des de fa molts anys i ha estat part fonamental de l’equip que ha dirigit FUMH fins ara. El mateix he de dir de la Sra. Susana Díaz, la nostra Cap de Projectes.
En Jordi Salayet, que és el nou director, és una persona capacitada, amb una implicació total en el projecte. El mateix he de dir de la Sra. Susana Díaz, la nostra Cap de Projectes
També ha arribat l’hora de la renovació a la vicepresidència, perquè en Joan Sariol, que tants anys ha col·laborat com a voluntari, va decidir fa molts mesos anar reduint la seva dedicació de forma gradual i ara es dedicarà exclusivament a l’Aula Oberta, on treballarem plegats ell i jo. Mai podré agrair suficientment a en Joan el seu suport incondicional des del primer dia, en totes les circumstàncies i situacions que hem viscut.
Alfred Vilar, impulsor de la FUMH durant el seu darrer mandat com a alcalde de la Garriga, ocuparà ara la vicepresidència, un càrrec honorífic al qual ell, ben segur, que donarà també una projecció important.
La incorporació al nostre Patronat de la Sra. Alba Ballús, de reconegut prestigi com a soprano i en el camp de les arts plàstiques, és un valor afegit de primera magnitud en el camp humanístic per a la FUMH. També s’hi incorpora el Sr. Àlex Muñoz, economista i persona de gran bagatge cultural, en representació de Contrapunt –UNESCO, ja que la Sra. Montserrat Guri, que tan bona feina ha fet durant els darrers anys, ha hagut de plegar per raons professionals. Hi accedeix també la Sra. Susana Díaz, professora universitària que coneix molt bé la FUMH, en substitució de la Sra. Elvira Fatjó, que ha estat representant l’empresa Curtidos la Doma des del primer dia. Sense ella i sense aquesta empresa, la FUMH no hauria existit mai.
Anualment col·laboren amb la FUMH 150 professionals amb una dedicació en grau divers. Gràcies a tots ells i al suport d’institucions com l’Ajuntament de la Garriga i de les Franqueses del Vallès, hem esdevingut una de les organitzacions que més llocs de treball directes i indirectes genera de tota la comarca. La resta de patrons (Estabanell, Curtidos la Doma, Maynou, Contrapunt-Unesco i el bufet d’advocats d’Antoni Gispert), el Reial Cercle Artístic, els centres educatius New Horizons de Caldes, Informa’t de Lliçà d’Amunt, així com l’empresa Iris la Garriga han fet possible que disposem de seus a la Garriga, Barcelona, Granollers, les Franqueses del Vallès, Caldes de Montbui i Lliçà d’Amunt; fem activitats a 15 municipis de la comarca; som la referència de 2000 empreses vallesanes i hem format més de 12.000 persones en aquests anys. Som la seu de la Càtedra Jean Monnet, de gran projecció internacional, on oferim programes de doctorat en Dret Constitucional Europeu, fem formació universitària amb acreditació oficial de les Universitats de Girona i de Vic i, a partir d’enguany, es podrà cursar tota la carrera de Dret propi dels països de la Commonwealth a la Garriga, amb acreditació oficial de la Universitat de Londres, gràcies a un conveni signat amb la l’Institut of Low de Jersey.
Anualment col·laboren amb la FUMH 150 professionals; fem activitats a 15 municipis; som la referència de 2000 empreses i hem format més de 12.000 persones. A partir d’enguany, es podrà cursar tota la carrera de Dret propi dels països de la Commonwealth a la Garriga, amb acreditació oficial de la Universitat de Londres
Si ara volgués fer un reconeixement exhaustiu a totes les persones que m’han ajudat a fer realitat la Fundació Universitària Martí l’Humà ben segur que patiria d’oblits injustos. Per tant, faig extensiu el meu agraïment a tot el professorat i a les persones que han format part del Patronat i del Consell Estratègic de la FUMH durant aquests anys. Tanmateix, vull fer un esment especial al personal d’administració i serveis que ha treballat amb nosaltres des del primer dia fins avui (la Janina, la Marina, la Viviana, en Jordi, la Immaculada, l’Estela i la Llúcia), a les persones que han format part de les diverses Juntes Directives o que han presidit algun dels nostres organismes, com ara n’Alfons López Salgueiro, als diversos rectors i rectores de la UAB i de la Universitat de Vic, de qui he tingut suport durant aquests anys i a la Dra. Pilar Comes, que va impulsar el projecte amb mi al començament d’aquesta aventura apassionant que és la FUMH; també a la Sra. Lola Tresserras, que ens va acompanyar durant una bona part del trajecte i a en Joan Cubilla, de qui he rebut sempre, de manera desinteressada, un suport impagable. I no puc deixar de dedicar un record agraït a en Joan Costa, que va ser el primer president de la FUMH, malauradament durant massa poc temps, a la Dra. Helena Estalella, que el va succeir, i a la Dra. Teresa Freixes que tan excel·lentment ha representat sempre el paper institucional que li correspon. De cap manera tampoc podré oblidar mai la visió de futur de qui, quan es va gestar la nostra Fundació, era l’alcalde de la Garriga, el Sr. Alfred Vilar. Sense ell i sense els primers patrons que van apostar clarament per la FUMH quan tot eren només projectes, en especial el Sr. Joan Colomer, de l’empresa Curtits la Doma, aquesta realitat que avui és la FUMH no existiria. Sense la complicitat del Sr. Marcel Pascual, avui la Garriga no gaudiria del Centre Pilot de Suport a la Innovació, reconegut per la UAB, que és Can Ramos. Tampoc seríem on som sense el suport jurídic de la Sra. M. Àngels Aspa, que durant tants anys va ser secretària del nostre Patronat, ni del Sr. Xavier Moya que ho va ser menys temps, però amb la mateixa dedicació.
No podré oblidar mai la visió de futur de qui, quan es va gestar la nostra Fundació, era l’alcalde de la Garriga, el Sr. Alfred Vilar
També voldria dedicar avui un record molt especial a persones que ens han deixat durant aquests anys: al nostre patró, Sr. Rafael Puig, a la nostra primera professora de francès, Sra. Gladys Vélez, a en Josep Palomino, que tan bé va saber veure les possibilitats de col·laboració de la FUMH en la reinserció de presos, la Sra. Rosa M. Toldrà una gran impulsora de la nostra Aula d’Universitat a l’Abast, en Xavier Aguilar sempre amb una inquietud intel·lectual trepidant. Sense els consells d’en Pepo Pérez de Rozas, de la Míriam Argilés i de l’Antoni Farrés, l’exalcalde de Sabadell amb visió universal, m’hauria mancat una visió de conjunt que només persones lúcides com ells em podien proporcionar. Des del primer moment, amb la discreció dels intel·ligents, van col·laborar amb nosaltres i van creure en el nostre projecte.
Sense els consells d’en Pepo Pérez de Rozas, de la Míriam Argilés i de l’Antoni Farrés, l’exalcalde de Sabadell amb visió universal, m’hauria mancat una visió de conjunt que només persones lúcides com ells em podien proporcionar
Una de les coses que he après durant aquests anys apassionants ha estat administrar el silenci. Per tant, per discreció, callaré avui el nom de tants empresaris que, en la mesura de les seves possibilitats, han fet costat a la FUMH, especialment durant els anys de bonança econòmica. Tampoc esmentaré ara, per prudència, el nom dels polítics que, tant a nivell local, comarcal o nacional, ens han fet costat decididament des el primer dia fins avui mateix. Gent que, quan ha calgut, han sabut fer prevaldre els seus criteris i la seva conciència per damunt de consignes, de vegades tacticistes, de les seves pròpies organitzacions. La seva informació i la seva col·laboració amb la FUMH han estat de vital importància i han contrastat amb algunes actituds irracionals que no han servit per altra cosa més que per a evidenciar la incompetència, la misèria moral i la indigència mental de qui les atiava. La realitat d’avui confirma que aquestes actituds viscerals no han passat de ser una anècdota en la història de la FUMH.
Certes actituds irracionals no han servit per altra cosa més que per a evidenciar la incompetència, la misèria moral i la indigència mental de qui les atiava
L’objectiu de portar estudis universitaris al Vallès Oriental, i a la Garriga en particular, ja l’hem acomplert; però l’activitat universitària no és únicament docència, sinó també és recerca i transferència del coneixement. En aquest sentit, les nostres càtedres (Jean Monnet i Francesc Estabanell Demestre) ja fan una tasca important, però els propers anys han de veure la llum noves càtedres, com ara la Manuel Raspall, que ha de fer recerca i divulgació de l’arquitectura catalana del segle XX, sota la tutela dels arquitectes Lluís Cuspinera i Francesc Garcia, que tant han ajudat desinteressadament a la FUMH. També estan posades les bases per a l’enfortiment de l’Aula de Salut, sota la direcció de la Dra. Elena Barranco, de manera coordinada amb la Universitat de Vic i amb l’Àrea Bàsica de Salut de la Garriga, l’Ametlla, Figaró i Aiguafreda.
Estan posades les bases per a l’enfortiment de l’Aula de Salut, sota la direcció de la Dra. Elena Barranco, de manera coordinada amb la Universitat de Vic i amb l’Àrea Bàsica de Salut de la Garriga
Des del punt de vista econòmic, igual que totes les universitats i que totes les organitzacions de dimensions semblants a la nostra, hem passat moments difícils que hem anat superant amb austeritat. Hem compartit tots, de manera solidària, les retallades, per a no haver de prescindir dels serveis de ningú. També hem tingut tensions de tresoreria motivades per impagaments i pel retard en el pagament d’algunes administracions per a les quals hem treballat, que també hem anat superant de la mateixa manera cooperativa; i si en algun moment algunes poques persones no van entendre què vol dir ser solidari entre companys, elles mateixes van abandonar un vaixell quan es van adonar que, per la seva actitud, no hi tenien cabuda. Per això vull manifestar el meu agraïment a tots els treballadors i treballadores de la FUMH. La seva implicació ens ha donat viabilitat en uns moments en els quals altres organitzacions de dimensions semblants han hagut de tancar les portes.
Avui, per tant, gràcies a l’esforç de tothom, la situació econòmica de la FUMH està sanejada i pot encarar el futur amb esperança. La voluntat és continuar tenint la seu central a la Garriga, on la FUMH genera riquesa, formació i ocupació, però dependrà del seu Ajuntament que això sigui possible, perquè la FUMH està avui preparada per a qualsevol eventualitat al respecte.
La voluntat és continuar tenint la seu central a la Garriga, però dependrà del seu Ajuntament. La FUMH està avui preparada per a qualsevol eventualitat al respecte
Per acabar, vull dir que les 12.000 persones que han passat aquests anys per les nostres aules són la més clara demostració de la necessitat d’una organització com la Fundació Universitària Martí l’Humà i de l’encert que va tenir l’Ajuntament de la Garriga i el seu alcalde Alfred Vilar quan la va crear. A tots ells, els he de donar les gràcies per fer-nos confiança. Les úniques crítiques que he tingut consideració durant aquests anys han estat les dels nostre alumnat i les dels col·laboradors lleials. De la resta, sovint basades en la ignorància o la mala fe, no n’he fet el més mínim cas.
És cert que la FUMH ha organitzat sovint activitats no estrictament universitàries sense les quals hauria estat difícil aconseguir la seva viabilitat econòmica per a arribar a fer activitat universitària acreditada com fem ara. Però he de dir al respecte que mai s’ha ofert cap activitat que no estigués prèviament aprovada pel nostre Patronat i que, en els casos que podia existir alguna mena de solapament amb activitats programades amb altres centres de titularitat municipal, no s’ha fet res mai sense el vistiplau explícit dels regidors de l’equip de govern de cada moment. És a ells, doncs, a qui correspon el primer mèrit de l’èxit d’iniciatives d’aquest caire que hem anat implementant. Tanmateix, sense la implicació del professorat corresponent, que ha treballat amb discreció i eficiència no s’haurien consolidat.
Mai s’ha ofert cap activitat que no estigués prèviament aprovada pel nostre Patronat. En els casos que podia existir alguna mena de solapament amb activitats programades amb altres centres de titularitat municipal, no s’ha fet res mai sense el vistiplau explícit dels regidors de l’equip de govern
Comença, doncs, una nova etapa a la FUMH. He intentat fer un relleu endreçat i m’imposo com a obligació saber plegar de les responsabilitats que he tingut fins ara, sense intromissions de cap mena en la bona feina que estic convençut que farà el nou equip directiu.
Gràcies a tothom per a ajudar-me a viure de manera gratificant els anys més apassionants de la meva vida des del punt de vista professional.
Santi Cucurella
