És el príncep d’Espanya assumpte nostre? Un empresari es va negar a saludar al Príncep dient que és perquè no ens deixen votar. El Príncep li respongué que “això no era cosa seva”. A veure! El que pensen i desitgen els catalans, no és cosa seva? Repetim que un dia va dir: “Catalunya serà el que vulguin els catalans”. Ara diu: “això no és cosa meva”. Si el que pensem i volem els catalans no és assumpte seu, per què ha de ser ell, la seva Espanya, cosa nostra? Des de la dignitat, què pensar i fer davant aquest menyspreu de qui aspira a ser rei dels catalans? Val la pena voler seguir en un país en el qual el seu futur rei ens tracta com a súbdits i no com a ciutadans lliures?
És sa l’estat d’un Estat que ignora el que demana la societat catalana? Ha passat el debat. A qualsevol país seriós, el fet que la comunitat més dinàmica, amb més aportació a la riquesa i que fa sortir més d’un milió i mig de ciutadans al carrer vulgui independitzar-se seria símptoma d’un estat de la nació PREOCUPANT. A Espanya no. Espanya, ho ignora. No a tot. Es pregunten la causa del problema? No! Ignorar un problema no el resol: l’engrandeix. Què pot motivar el fet que existeixin habitants de Catalunya que recolzin aquesta ignorància de la realitat?
Compta l’opinió dels catalans sobre l’Ebre? Segur que ja coneixen la història. Arias Cañete va ser ministre de Medi Ambient quan Aznar va dir que el transvasament d’aigua a Llevant es faria “por coj…” i seria un passeig militar. Fins i tot Aznar va inaugurar algunes obres per iniciar el transvasament, fins que Zapatero ho va anul·lar. Ara, el PP torna a decidir sobre l’Ebre sense base científica i en clar perjudici del Delta. I què en pensen els catalans? Ah! Això no importa. L’Estat espanyol decideix com el que creu que és Catalunya: una colònia! Estan d’acord els votants i simpatitzants del PP en què desaparegui el Delta?
Si podem ser independents, per què ser dependents? Es multipliquen les iniciatives a favor del diàleg que l’Estat espanyol nega i vota a les seves Corts. Apareixen reunions com el “Pont aeri” en les quals només hi ha els que ho neguen tot i els que només aspiren a seguir sent dependents. Què ofereixen aquells que neguen el dret a votar perquè els catalans desitgin no fer-ho? Què ofereixen perquè no hi hagi més independentistes? Res! Una Constitució en la qual s’han refugiat i que NO ÉS la que van votar en el seu moment els catalans. Què es guanya amb voler ser dependents? Des de la dignitat, la possibilitat de poder ser ciutadans lliures…
Quants catalans volen el federalisme del PS©OE? Ara és Carme Chacón qui diu què convé als catalans. No permet la consulta perquè ja sap què és el millor per a nosaltres. D’això se’n diu despotisme il·lustrat: per al poble però sense el poble. La primera pregunta de la consulta permet l’opció del federalisme però és un perill! Millor no consultar al poble. Hi estan d’acord els votants i simpatitzants del socialisme català? Des de la dignitat de ciutadans conscients i lliures… se senten bé quan el seu partit els nega el dret a votar i dicta què és el millor per a ells?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
