A qui beneficia el PSC? Al Parlament espanyol, el PSC –una altra vegada! – vota al costat dels qui s’oposen a que els catalans decideixin democràticament. Els seus dirigents diuen: “No tornarem a caure…”. O sigui, admeten que anteriorment “ja hi han caigut”. Quina fiabilitat mereix el PSC, avui ja PS©OE! En què beneficia als catalans militants o votants socialistes aquest vot en contra de la voluntat de la majoria de la societat catalana i en contra d’una democràcia pura com és voler votar? Els catalans que són i se senten socialistes, per dignitat davant la seva història, identitat, llengua, cultura i recursos… què han de fer?
Els catalans, se’n van o els fan fora? Diversos famosos articulistes, periodistes, etc. diuen ja clarament: “Catalunya se’n va”. Se’n va o la fan fora d’Espanya? Catalunya va creure en la Constitució que la considerava “nacionalitat”; en un finançament just; que es compliria el primer Estatut; que es realitzarien els pressupostos en obra pública i un llarg etcètera. CiU va recolzar els governs espanyols en moments transcendents. Ha servit d’alguna cosa? Els fets demostren que no. El nou Estatut va ser “raspallat” pel Parlament espanyol i mutilat per un Constitucional polititzat. Després, invasió de competències contra la llengua, cultura, identitat i continua l’espoli. Catalunya ha dit prou i se’n vol anar! Després d’anys d’experiència en i amb Espanya, Catalunya se’n va o l’expulsa l’Estat en tractar-la com una colònia? Què pensen els catalans amb dignitat?
No és genocidi el que fa Espanya amb la llengua catalana? El genocidi lingüístic és un procés polític i social pel qual una cultura, la castellana, de manera directa, autoritària, impositiva, ataca la llengua d’una altra cultura perquè desaparegui parcial o totalment. Forma part del procés d’etnocidi. En desaparèixer una llengua total o parcialment també ho farà la seva cultura. Fets objectius: Tractament del català a València, Aragó i Balears… Hi ha algun antecedent en el que l’anglès, francès o alemany parlat en diferents països canviï de nom per motius polítics? No es coneixen. Què fa Espanya amb el català? Genocidi cultural! Què pot motivar als catalans conscients de la seva cultura, identitat, llengua… per dignitat!… davant aquest atropellament…?
Fets i no paraules…? Era l’eslògan del PSC. Fets: Un cop més el PSC vota contra els interessos i drets democràtics dels ciutadans catalans. Un cop més, el PSC vota a favor d’una constitució regressiva, antidemocràtica i injusta amb els catalans. Un cop més, el PSC s’uneix als qui consideren que Catalunya NO és una nació i NO té dret a decidir. Un cop més el PSC ja no ho és per ser engolit pel PSOE i ser PS©OE! Potser tal i com Espanya vol engolir Catalunya i regionalitzar-la i castellanitzar-la? Què pensen els seus militants i votants que SÍ creuen que Catalunya és una nació i SÍ volen decidir com vol ser i estar en el futur?
Què faran els independentistes amb els unionistes l’endemà? Ho diu un polític molt peculiar de C’s. És molt fàcil de contestar: RES en contra seva! Catalunya és un model d’integració. El procés independentista és de la societat, transversal i modèlic per a tots els analistes. Què fa Espanya, des de fa anys i ara, amb tots els catalans, siguin independentistes o no? Està a la vista! Intentar anul·lar la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua, explotar els seus recursos. En definitiva: regionalitzar-los, castellanitzar-los i colonitzar-los. És això el que volen els unionistes? Perdre la seva història, llibertat, cultura, identitat o recursos…? Des d’una postura objectiva de dignitat, què han de fer els catalans davant el que ja està fent Espanya amb ells?
Respectarà el Príncep d’Espanya les seves paraules? El Príncep Felip està de visita a Barcelona. Es publica que soparà amb diferents autoritats. Fa anys va dir: “Catalunya serà el que vulguin els catalans”. Avui, els catalans estan en això: decidir què volen fer. Però l’Estat espanyol no els deixa. Respectarà el príncep les seves pròpies paraules? El seu pare hi està clarament en contra! Es posarà el príncep de part del seu pare i l’Estat espanyol o de la societat catalana? A veure què succeeix encara que… no és previsible?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya, per dignitat, què han de fer?
