Les eleccions al Parlament Europeu (PE) del 25 de maig d’enguany s’acosten. Les maquinàries dels partits amb opcions de tenir representació a l’Eurocambra ja fa mesos que pivoten el seu debat intern entorn a coalicions, caps de llista i programa electoral.
Després d’aquesta llarga i dolorosa legislatura (al Parlament Europeu és de cinc anys) sembla que si d’alguna cosa ens n’hem adonat tots plegats és de la importància que tenen les decisions comunitàries en el nostre dia a dia. En tenen tanta que un canvi de majories al PE pot tenir un efecte sobre la nostra vida quotidiana quasi comparable al de l’assoliment de la independència. La importància del PE s’ha posat especialment de manifest a partir de l’entrada en funcionament del Tractat de Lisboa, on s’augmenta la seva importància política tant en termes relatius com absoluts, ja que la cambra decideix en codecisió gairebé totes les lleis comunitàries.
Les primeres enquestes fetes públiques ja albiren un canvi de tendència pel que fa al repartiment del pastís electoral europeu. Gran part dels governs que es trobaven al capdavant dels Estats membres fa cinc anys s’han vist greument afectats per la recrudescència de la crisi. Així doncs, sembla que el Partit Popular Europeu (PPE) pot perdre la seva majoria en benefici dels Socialistes. Dels 751 seients que representen 500 milions d’habitants al PE, l’esquerra moderada en podria treure al voltant de 217 (+23) per davant dels 200 dels populars (-75). Alhora, sembla que el PSE podria obtenir bon rèdit de la victòria en termes absoluts i aconseguir que el seu candidat a presidir la Comissió Europea, l’alemany i actual president del PE Martin Schulz, s’acabi imposant. Augmentar la representació socialista no serà difícil, ja que l’any 2009 els resultats van ser pèssims en dos Estats clau per a la Unió com Alemanya i el Regne Unit. Per la seva banda, els Populars perden vots per la dreta i només tenen assegurada la victòria en cinc dels Estats membres en comparació als 17 on es van imposar fa cinc anys. Aquesta pèrdua de vots passa a inflar els partits d’extrema dreta, com està passant actualment dins mateix de l’Estat espanyol (les enquestes apunten que podrien ser primera força a Polònia i a França).
Hi ha més matisos a tenir en compte a part del “sorpasso” socialista que de ben segur aportaran debats força intensos en els pròxims dies. Per una banda, la polarització del PE també sembla evident, cosa que possibilitarà la formació de noves majories. Actualment els tres principals partits (Populars, Socialistes i Lliberals) sumen el 72% dels seients mentre que amb les previsions actuals a la mà aquesta xifra podria baixar fins al 65%. D’altra banda, el gran fenomen dels comicis que vénen serà la irrupció amb força dels euroescèptics i euròfobs (que poden arribar a ocupar una quarta part dels escons). Ara per ara sembla la principal preocupació dels euròcrates de Brussel·les però lluny d’imposar-se i canviar el rumb de la Unió ells solets, almenys poden servir d’instigadors perquè la resta de la cambra es posi les piles i reivindiqui el seu sentit democràtic i polític. A més a més, aportaran un nou matís als grans debats que s’entreveuen per la pròxima legislatura: el grau d’unió econòmica i monetària, la facilitat de moviment dels ciutadans europeus, el replantejament de la política comunitària d’immigració o les clàusules de l’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, per citar-ne alguns exemples rellevants.
Cal assenyalar, per últim, l’ascens de les forces nítidament independentistes en aquelles regions de la Unió on el secessionisme o el canvi d’estatus quo sembla més factible. Els independentistes escocesos poden passar de dos a tres eurodiputats, els flamencs d’un a quatre i els catalans d’un i mig a tres. Per la seva banda gal·lesos, corsos i bascs podrien mantenir les seves quotes de representació.
Tot plegat ha de servir per reflexionar un cop més sobre la importància d’aquest OPNI –Objecte Polític No Identificat– que és la Unió Europea anant a votar el dia 25 de maig. Si volem redirigir el seu rumb perquè s’acosti més als ciutadans i doni respostes clares als seus problemes, el primer pas que podem fer és tan senzill com dipositar el nostre vot dins d’una urna; un gest tan bàsic que sembla increïble que hi hagi Estats Membres que encara avui els faci por deixar que es produeixi dins les seves fronteres.
