Dimarts passat al Teatre El Patronat de la Garriga, Vicenç Alujas, psicòleg clínic i sociòleg, amb la seva conferència i pel camí de la meditació –no sempre fàcil de transitar– va ajudar-nos a obrir la ment per a deixar-hi entrar pensaments positius, intentant barrar el pas als aspectes negatius que el dia a dia, la vida, tossudament, s’entesta en fer presents i fan que l’estrès, l’angoixa i l’ansietat ens invalidi i ens incapaciti per a poder gaudir amb el màxim esplendor les coses bones que l’entorn i la vida ens ofereixen gratuïtament.
És, tal vegada, el que deia l’altre dia: obrint la ment, possiblement meditant, ens n’adonarem, agrairem, reconeixerem i ho direm a viva veu, que les coses que més importen, les coses que tenen més valor i per les que val la pena viure, no són coses, no, són emocions que ens aporten el brou de cultiu per a tenir il·lusions.
En Vicenç, podria dir l’amic Vicenç pel seu tarannà tan proper, ens va fer meditar respirant amb una cadència de metrònom mentre en Massenet, amb la seva Thaïs, ens envoltava i convidava a desitjar-nos el millor, sabent que encara està per venir.
Esperem, desitgem, que en Vicenç Alujas ens vagi visitant periòdicament a l’Aula de la Universitat a l’Abast i ens segueixi encomanant el seu entusiasme per assolir allò que tenim a l’abast però que, si no tanquem els ulls almenys un minut i no ho visualitzem, no ho gaudirem.
Gràcies Vicenç i fins aviat!
