Caminaire que volteges per camins d’arreu del món
i recorres amb destresa muntanyes, rius i turons.
Caminaire d’ulls curiosos que a tot lloc vols arribar
i amb el teu sarró a l’esquena mil aventures viuràs.
Caminaire que gaudeixes d’exquisits plaers mortals:
la remor d’aigües molt netes, el perfum d’arbres mullats
mosaics de colors ben tendres, horitzons per descobrir
són tresors que t’enriqueixen desbordant els teus sentits.
Caminaire, incansable, que enlluernes a qui et veu
quan expliques amb deliri els paratges que els teus peus
han trepitjat, sortosos, mentre grimpaven, valents
sota tempestes furioses o lluitant contra forts vents.
Caminaire de pell blanca, perfil prim i ulls transparents
que estàs ple de gran sapiència, experiència, enteniment
diga’m tu, ferm caminaire, cap a on avui aniràs:
serà al cim del Pedraforca o serà a la Pica d’Estats?
Caminaire, com voldria ser al teu lloc per un moment
doncs tens quelcom que jo enyoro i desitjo enormement:
que és la llibertat preuada que no es troba al meu abast
la natura te l’ha dada, cóm n’ets tu, d’afortunat!
Caminaire, jo et dedico aquests versos ben sincers
perquè et vetllin en la travessa per camins i llargs senders.
Només un desig demano a canvi d’aquest regal:
que ens portis amb tu la calma i la pau del que veuràs
doncs són medicina innata pels mals de la humanitat.
Laura
