Oda al caminaire (a propòsit de la travessa Viladrau – La Garriga)

0
103

Caminaire que volteges per camins d’arreu del món

i recorres amb destresa muntanyes, rius i turons.

Caminaire d’ulls curiosos que a tot lloc vols arribar

i amb el teu sarró a l’esquena mil aventures viuràs.

 

Caminaire que gaudeixes d’exquisits plaers mortals:

la remor d’aigües molt netes, el perfum d’arbres mullats

mosaics de colors ben tendres, horitzons per descobrir

són tresors que t’enriqueixen desbordant els teus sentits.

 

Caminaire, incansable, que enlluernes a qui et veu

quan expliques amb deliri els paratges que els teus peus

han trepitjat, sortosos, mentre grimpaven, valents

sota tempestes furioses o lluitant contra forts vents.

 

Caminaire de pell blanca, perfil prim i ulls transparents

que estàs ple de gran sapiència, experiència, enteniment

diga’m tu, ferm caminaire, cap a on avui aniràs:

serà al cim del Pedraforca o serà a la Pica d’Estats?

 

Caminaire, com voldria ser al teu lloc per un moment

doncs tens quelcom que jo enyoro i desitjo enormement:

que és la llibertat preuada que no es troba al meu abast

la natura te l’ha dada, cóm n’ets tu, d’afortunat!

 

Caminaire, jo et dedico aquests versos ben sincers

perquè et vetllin en la travessa per camins i llargs senders.

Només un desig demano a canvi d’aquest regal:

que ens portis amb tu la calma i la pau del que veuràs

doncs són medicina innata pels mals de la humanitat.

Laura

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.