Rajoy avisa Mas: “Amb decisions unilaterals és impossible negociar”. Davant el plantejament de terceres vies va dir “ni vull ni puc”. Quin diàleg és aquest? Va ser negociat amb Catalunya el recurs al Constitucional, la recollida de signatures contra l’Estatut, la negativa al pacte fiscal…? No porta Catalunya 35 anys intentant negociar i l’Estat espanyol sense complir? Coneix algú una sola proposta de negociació per part del PP?
És beneficiós el que digui Ibarra? Diu que Navarro que “ha demostrat que és pot confiar en ell quan és tracta de paraules majors”. Per als socialistes espanyols, negar que els catalans vulguin votar és digne de confiança i són paraules majors. Negar la democràcia que demanen els ciutadans de Catalunya, són paraules majors i això mereix un elogi? Què pensen els molts catalans socialistes veritablement demòcrates? Què guanyaran ells i els seus conciutadans amb posicions com les de l’expresident d’Extremadura i Navarro?
I l’elector català què n’opina? Ah! Això no importa. Els polítics i mitjans unionistes o constitucionalistes (dependents!) diuen que el president Artur Mas no dialoga i du els catalans a un atzucac. Ignorants o demagogs? Les enquestes diuen que el 80% vol votar. Manifestacions que superen el milió i mig d’habitants, són ignorades. I els electors catalans? I el poble català? Ah! Això no importa. Són demòcrates? Per què tenen tanta por al vot? Potser pel molt que poden perdre com a colonitzadors?
Soraya Sáenz de Santamaría: “La sobirania del poble espanyol no és delegable”. Són només súbdits els catalans? Els catalans han donat mostres d’intentar encaixar a Espanya. No ho han aconseguit. Pitjor: són progressivament anul·lats, espoliats econòmicament, s’ignora la seva història, cultura, es vol eliminar la seva llengua… Per dignitat han dit prou! Volen decidir. Però no. No són sobirans de si mateixos. Només ho són els espanyols i aquests no deleguen la seva sobirania. Què queda? Quin motiu hi ha per seguir en una Espanya “sobirana” que tracta com a colònia i súbdits als catalans?
Com li va anar als Estats Units amb la seva independència? Rajoy augura un empobriment incalculable si arriba la independència catalana. Quan Estats Units es va independitzar el rei d’Anglaterra els va dir el mateix: Que serien un dels països més pobres del planeta. Ja veuen el resultat. Tots els economistes seriosos diuen que una Catalunya independent seria, en pocs anys, un país com Bèlgica, Holanda, Àustria, Dinamarca… I com serà una Catalunya cada vegada més “dependent” d’Espanya? Cada vegada més pobre! La independència equival a oportunitat de desenvolupament, benestar i riquesa; seguir a Espanya a progressiva dependència, limitació al desenvolupament, al benestar i a la riquesa. Què decideixen els ciutadans catalans?
Què en pensen a fora, de la consulta? El referèndum català és una dels grans qüestions mundials del 2014, segons la Universitat de Georgetown. Espanya no ho creu així. Espanya, que va ser un gran imperi, ja només li queda Catalunya. I quan els catalans proposen una consulta (només una consulta!) per decidir democràticament si volen seguir depenent d’Espanya o ser lliures, aquesta ho nega. Diuen que no hi haurà referèndum. Quina serà la qüestió? Què se celebri el referèndum o que un país que es diu democràtic ho impedeixi? A qui beneficia això? Què faran els votants catalans veritablement demòcrates?
Davant d’aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
