Ens beneficia Espanya? La marca Espanya es troba entre les deu del món que més perden. Ho publica la premsa internacional. Totes les institucions espanyoles estan en clara deterioració i es perden posicions en indicadors que defineixen a un país. Analistes de prestigi diuen que l’Estat va cap a l’“argentinizació”, mentre que a Catalunya succeeix el contrari, ja que la seva marca apareix amb presència creixent i la de Barcelona està entre l’elit. En què beneficia als ciutadans catalans dependre d’Espanya? Coneixen la frase “digues-me amb qui camines i et diré qui ets”? Si es pot créixer en nivell de vida, cultura, democràcia… per què dependre de qui va contra direcció? Quan Espanya deriva cap a models sud-americans, Catalunya vol anar cap a Europa. Quin model és millor?
Per què al País Basc sí i a Catalunya no? L’Estat cedeix al País Basc set nous impostos, entre els quals hi ha el de dipòsits bancaris. El govern espanyol destaca que l’acord “és bo per al desenvolupament econòmic del País Basc i el seu encaix en la Constitució espanyola”. Sap el lector que la Generalitat de Catalunya va voler engegar aquest impost per atendre les necessitats de la població i aquest mateix govern espanyol ho va prohibir? Com reaccionar davant una discriminació tan clara i negativa per a tots els ciutadans catalans? Per què Espanya afavoreix als ciutadans bascos i castiga als catalans?
Sobirania només per als espanyols? El president espanyol reitera que la sobirania radica només “en el conjunt del poble espanyol”. Queda clar! Sobirans, només els espanyols; els catalans, súbdits. Això és el que demostren els fets i decisions d’Espanya i així ho proclamen. Un observador imparcial i rigorós admetria que Catalunya és un poble amb identitat, cultura, valors, llengua i recursos. Però, no. Espanya no concedeix ni el dret a consultar als catalans a quina sobirania volen pertànyer. Sobirania només hi ha l’espanyola. Els catalans, súbdits colonitzats. Com ha d’actuar un ciutadà català amb dignitat, sentit de justícia i democràcia?
És objectiu el Constitucional? Es publica: “Consens en el TC per anul·lar la declaració de sobirania catalana”. Catalunya té història, identitat i personalitat. “Constitucionalment” va elaborar un nou Estatut que va aprovar democràticament. Però el PP el va recórrer i el seu Tribunal Constitucional va anul·lar el més fonamental i la societat catalana va reaccionar amb una macro manifestació. Hi ha consciència d’identitat que reivindica sobirania. Però no. El Constitucional espanyol ho ignora. El Parlament va declarar la sobirania però el Constitucional torna a negar-ho. De qui és el Constitucional? Què ha de fer un ciutadà català digne i demòcrata?
Són honrats els que neguen el seu programa i neguen la democràcia? Navarro emplaça als diputats díscols a ser ‘honrats’ i ‘renunciar’ a l’escó. “Només” es tractava de demanar el traspàs d’una competència per actuar democràticament: consultar als catalans. Només per poder votar. Però el PSC (ara PS©OE!) imposa als seus diputats que es neguin a demanar-ho. I ara, el Sr. Navarro demana que renunciïn a l’escó “per honradesa” a qui ha actuat d’acord amb el seu programa i amb la democràcia. Què és l’honrat, què és allò digne? Votar contra el que van votar els electors i és democràtic i a favor de la societat i la democràcia? Què ha de pensar i fer un ciutadà veritablement honrat i demòcrata?
Davant aquesta situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
