El passat divendres 17 de gener de 2014 es va celebrar la presentació del llibre Warcelona, una història de violència (Pol·len Edicions) a El Cafè del Teatre del Patronat de la Garriga a càrrec de l’autor, l’il·lustrador i fotoperiodista Jordi Borràs. L’edició és un recull fotogràfic del diversos esclats violents succeïts durant vagues generals, partits de la selecció i altres manifestacions diverses, a la ciutat comtal entre 2009 i, pràcticament, l’actualitat. Durant la intervenció es van esmentar les característiques tècniques i la forma com es va treballar l’obra (a nivell gràfic i fotogràfic) i les diferents dificultats que es va trobar l’autor durant la seva preparació.
Un altre punt interessant de la vetllada va ser la forma com es tracta la temàtica de l’obra en sí, així com la violència i les diverses reflexions i debats que se’n deriven. I és que les imatges que podem observar en aquest llibre són un reflex esfereïdor de les conseqüències d’un model social i econòmic injust i moltes vegades brutal. Aquest fet queda palès en les fotografies de Jordi Borràs, que testimonien un model repressiu a nivell català que queda lluny de ser perfecte. Des de El Cafè del Teatre entenem tota forma repressiva com quelcom nociu i que cal evitar i creiem que en una societat igualitària i justa aquest fenomen no hi tindria cabuda. I és que a través de les pàgines de Warcelona, una història de violència se’ns mostra el reflex d’una societat on són possibles fets tan tràgics i terribles com que 22 policies siguin condemnats pel Tribunal Suprem Espanyol per tortura i/o maltractament (11 d’ells mossos, 3 dels quals seran indultats fins a dues vegades, i 3 de la Guàrdia Urbana de Barcelona), o un model econòmic on els desnonaments esdevenen un mal endèmic (150.000 desnonaments als Països Catalans durant els últims 5 anys).
I, tal i com es va dir durant la presentació, tenir una policia antiavalots al país capaç d’assegurar en boca del seu cap que no hagués suposat cap problema desallotjar Gandhi a cops de porra de plaça Catalunya (referint-se al desallotjament de Plaça Catalunya del 27 de maig de 2011), ens ha de fer reflexionar molt seriosament sobre el nostre present i, sobretot, sobre el nostre futur.
