El PPC bloqueja els pressupostos de Catalunya. El conseller d’economia, de prestigi mundial en la seva especialitat, diu que perjudica seriosament als ingressos per atencions urgents. El PPC, diu que menteix. A qui creure? Es jugaria el seu prestigi el conseller Andreu Mas Collell? Té prestigi i credibilitat el PPC? Hi ha més: En què beneficia aquesta decisió als habitants de Catalunya? En res! Però això sembla no importar al PPC. Retardar els pressupostos és indiferent als seus votants? A qui beneficien o perjudiquen?
La marca Espanya segueix caient. Les institucions espanyoles acumulen escàndols. No fa falta entrar en els detalls. La premsa ofereix notícies d’escàndols o actuacions i decisions dubtoses o retrògrades i sectàries, en la Monarquia, els grans partits espanyols, UGT, el poder judicial, exdirigents patronals… Es deterioren drets laborals, sobre l’avortament, no es compleixen promeses electorals en pensions, preus com el de la llum… Què ofereix Espanya per justificar desitjar continuant-ne formant part? Si es pot formar part d’un nou Estat orientat al futur, per què desitjar romandre en un d’obsolet i en progressiva deterioració que tant perjudica als habitants catalans?
Les “barbes del veí”: Aragó, València, Balears. Fets objectius del PP a Aragó: S’elimina el nom del català i se l’anomena “LAPAO”. A València: el seu idioma no és el català sinó el “valencià”. A Balears, el català perd terreny i prioritat. Cap autoritat científica reconeix ni recolza aquestes mesures però al PP no li importa. Sí que importa imposar el castellà i tractar d’eliminar el català, doncs saben que la llengua és “identitat”. És difícil imaginar què faria el PPC si governés Catalunya? Per què la seva líder és la menys valorada en totes les enquestes i, no obstant això, té una presència permanent i una exigència creixent? Què pensen els seus votants a Catalunya? Recolzen aquesta actuació en contra de la seva història, cultura, valors, llengua…?
L’Església considera “inadmissible” i “moralment inacceptable” la consulta. Què pensen d’aquesta declaració els moltíssims i compromesos catòlics de Catalunya? Es podria interpretar d’aquesta manera: L’Església espanyola considera admissible i moralment acceptable que Espanya tracti els ciutadans catalans de manera injusta, que s’ataqui a la seva llengua, cultura, valors i els exploti econòmicament en benefici dels ciutadans espanyols. És això? És el que volen els catòlics catalans? És això el que predica la justícia social de l’Església? O és que l’Església “de Franco” encara hi és present, en la vida espanyola?
Davant la situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
