El Rei d’Espanya diu: “La crisi econòmica ha provocat desànim en els ciutadans, i la dificultat per trobar solucions ràpides, així com casos de manca d’exemplaritat en la vida pública, han afectat el prestigi de la política i les institucions”. Quina supervisió feia el rei de l’evolució econòmica que ha portat a la crisi? Quan va advertir als governs de torn? Trobar solucions: El Rei forma part de la solució o del problema? Exemplaritat. Recordem “mals” exemples de la pròpia monarquia i dels governs als que havia de suggerir? Parlant d’institucions, triaria avui el poble català la monarquia o al rei d’Espanya com “el seu” model i rei? Si la resposta és negativa es preguntaria: per què?
El Rei d’Espanya diu: “La societat espanyola reclama avui un profund canvi d’actitud i un compromís ètic en tots els àmbits de la vida pública, econòmica i social que satisfaci les exigències imprescindibles en una democràcia”. Repetim per entendre-ho bé: “la societat espanyola reclama un profund canvi… que pugui satisfer les exigències imprescindibles en una democràcia?. “Votar” és una exigència imprescindible… que l’estat espanyol li nega a Catalunya. Aconsellarà el Rei al govern que permeti la consulta? Fa alguna cosa que justifiqui que la societat catalana no la desitgi i vulgui mantenir-se a Espanya i tenir-lo a ell com a rei? Per què no és “demòcrata” i es posa a prova…?
El rei espanyol diu: “Cal generositat per saber cedir quan és precís”, per comprendre les raons de l’altre i per fer del diàleg el mètode prioritari i més eficaç. Qui ha donat més mostres de “generositat” en aquests últims 35 anys? A quan ascendeix el dèficit fiscal de Catalunya en aquest temps? A més de 300.000 milions d’euros! Quants cops s’ha recolzat als governs espanyols en temes d’interès general sense contrapartides i cap reconeixement? Quant ha aportat cada família catalana, en la seva generositat, perquè visquin millor altres famílies espanyoles? A qui li diu el Rei? Li està demanant encara més als catalans? Perquè, per les declaracions dels líders de PP i PSOE, no cedeixen en res, no comprenen més raons que les seves i de diàleg que reculli el que vol la societat catalana, ni parlar!.
El rei espanyol diu: “La Constitució de 1978 ens ha proporcionat el període més dilatat de llibertat, convivència i prosperitat de tota la nostra història i de reconeixement efectiu de la diversitat que compon la nostra realitat”. La prosperitat de Catalunya ha estat gràcies als governs espanyols o “malgrat” ells? Ha crescut i beneficiat a les famílies catalanes en el mateix grau que a les espanyoles? Els resultats demostren que no. Quin “reconeixement efectiu de la diversitat” demostra Espanya sobre Catalunya? No existeix. És llibertat que retallin un estatut aprovat en referèndum, que ho decideixi un tribunal constitucional totalment polititzat i aconstitucional? Quin és la “realitat” de Catalunya a Espanya? Són cecs, demagogs o ignorants? En qualsevol cas, la realitat perjudica clarament els ciutadans de Catalunya i demostra la incompetència dels governants espanyols.
“Convido les forces polítiques a que, sense renunciar als seus ideals, superin les diferències per arribar a acords”. Què ha de fer un rei a qui ningú fa cas? S’ha vist algun moviment per arribar a acords amb Catalunya? Ni un solament! Ni per part del PSOE ni del Pàg. Quin és el futur de Catalunya a Espanya? Com més temps va a pitjor! Això demostren els fets. Quin és el futur d’Espanya? És un país decadent, obsolet en totes les seves institucions, aferrat a models del passat i sense cap projecte il·lusionant. Reformes per al futur? No en té ni les cerca. Només aferrar-se a un passat que s’esgota. Això és el que volen els partits, votants, a Catalunya per als seus ciutadans? “Dependre” d’un estat en descomposició?
Davant la situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
