Ciutadans defensa que “la diversitat no pot ser llast per la unió i la convivència”. Que Catalunya té història i personalitat pròpia, és un fet objectiu. Que té totes les característiques que els diccionaris admeten per ser nació, també. Que és diferent en molts aspectes a Espanya, ho veu qualsevol observador imparcial. Aquesta diversitat per a qui és llast? Per a Espanya i els seus governs. Fa 300 anys que volen aconseguir la unió sota el model de “Castella”. Aquí es poden veure ara les lleis centralitzadores, l’espanyolització, la llei d’educació, el domini econòmic. A qui representa Ciutadans? Als espanyols o als catalans? Sembla que queda clar. Què ofereix perquè la unió amb Espanya sigui voluntària? Quin tipus de convivència és la que obliga a la renúncia de la pròpia història, llengua, valors, per assumir la del dominant?
Espanya congela el salari mínim interprofessional en 645 euros. Pràcticament no s’ha mogut en aquests tres anys. Els contraris a la independència de Catalunya amenacen dient que els catalans viurien molt pitjor si marxen. És que viuran millor si es queden…? Val la pena seguir en un Estat que ha generat una crisi descomunal i que la fa pagar a les famílies? Ha eliminat despeses supèrflues com a l’AVE sense passatgers, aeroports sense avions, submarins que s’enfonsen abans de ser botats, entitats financeres polititzades que obliguen a pagar milers de milions dels ciutadans, un Senat amb altíssim pressupost i que no serveix per res…? Val la pena voler seguir en un govern que maltracta així a la seva població laboral?
Rajoy es radicalitza: Promet “treballar sense descans” contra la consulta. El president espanyol insisteix a no deixar votar els catalans perquè decideixin el seu destí. És a dir: Rajoy promet treballar sense descans contra la “democràcia”. Insisteix en no deixar votar. S’entendria si es posicionés contra la independència, però no! És contra l’exercici democràtic de votar. Per què? Potser perquè creu que la independència seria l’opció majoritària? Què fa perquè els que volen independitzar-se canviïn d’opinió i vulguin quedar-se? Res. O sí: amenaçar. Actuar com fan les democràcies més de nom que de fets. O com fan les dictadures. Els contraris o indecisos per la independència com han de reaccionar davant qui els nega l’opció de votar?
Rajoy dóna un nou cop de porta a Mas. Ho acaba de declarar. No és novetat. Ho va fer amb la campanya contra l’Estatut votat democràticament, ho va fer amb la manipulació del Constitucional; ho va fer quan el President de Catalunya va demanar un pacte fiscal que permetés que totes les famílies catalanes rebessin els serveis que mereixen per la seva aportació. Ho ha tornat a fer ara. Aquest cop de porta no és a Mas, és a la societat catalana. Aquest cop de porta perjudica també, i molt, als votants que optarien per seguir a Espanya. Què pensen i senten davant el molt que els castiga aquesta fidelitat? És el millor per al present i futur de les seves famílies, els seus fills, néts…?
Rubalcaba desautoritza el PSC i diu que no sap res de cap ‘encaix singular’. El PSC (PS(c)OE) va dir que calia una solució transitòria per a Catalunya mentre no és reformés la Constitució espanyola. El PSOE, com el PP, no admet la més mínima reforma o modificació per a un encaix de Catalunya a Espanya. Només desitgen la submissió total, l’espoli fiscal, la castellanització de les escoles, la “dependència” total. Si el PSC és desautoritzat pel PSOE en un tema que tant afecta a les famílies que els voten a Catalunya… què poden esperar? En definitiva, què guanyaran si segueixen “depenent” d’una Espanya que els ignora i explota?
El PPC diu: “Quan diuen que Espanya ens roba és mentida. Espanya ens ajuda. Gràcies a Espanya ens mantenim i ens podem finançar”. Fins a on pot arribar la demagògia dels polítics? El dèficit fiscal està admès per totes les balances fiscals presentades, per tots els partits, per tots els gabinets d’estudis objectius. Que cada família catalana rep molt menys del que aporta està demostrat. Però el PPC diu que és mentida. Mereixen un sol vot dels qui són víctimes d’aquest espoli i que menteix de manera tan evident? Volen seguir els votants del PP, o del PSOE, que és el mateix, seguir finançant el benestar de les famílies espanyoles a costa de les pròpies? Perquè aquesta és la realitat objectiva.
Davant la situació, els ciutadans de Catalunya… Per dignitat… Què han de fer?
