Estem a punt de tancar un any 2013 que, pel que fa a la situació econòmica a nivell general de Catalunya, ha estat pitjor que el precedent, i tot fa pensar que serà millor que el 2014 vinent. La taxa d’atur tan sols deixa entreveure una tímida frenada del seu augment, però no dóna pas símptomes de recuperació. Els serveis bàsics, com ara el subministrament de la llum, tornaran a castigar sense compassió les ja paupèrrimes butxaques dels ciutadans, gràcies al control que les infames companyies d’un mercat oligopolístic exerceixen sobre el govern espanyol, absolutament entregat a les pràctiques mafioses d’aquestes (subhastes manipulades, l’invent del “dèficit tarifari”). Les dades del consum interior tampoc criden a l’optimisme, i l’única solució per a la viabilitat de les nostres empreses és sortir a buscar la demanda estrangera. Per acabar-ho d’adobar, els nivells d’endeutament, tant públic com privat, continuen en un creixement desbocat, provocant encara més asfixia en els pressupostos de les diverses administracions públiques.
Afortunadament, a la Garriga ens hem de felicitar per la situació sanejada dels comptes del nostre Ajuntament. La prudència aplicada en exercicis i governs anteriors, ja des del començament de la crisi, en confeccionar els pressupostos municipals, ha permès acumular uns saldos de tresoreria molt tranquil•litzadors. Precisament per aquesta situació econòmica sanejada, el nostre grup municipal de Solidaritat no ens hem conformat amb una congelació de les taxes i els impostos fixats per l’Ajuntament (IBI, escombraries…), i ens hem posicionat a favor d’una rebaixa d’aquests, encara que fos simbòlica d’un 5% o un 6%, per tal d’alleujar l’economia dels garriguencs.
En coherència amb això, el nostre vot als pressupostos municipals pel 2014 ha estat negatiu. Però no acaben aquí els nostres arguments per basar el nostre vot negatiu. Les polítiques de reactivació de l’economia local són pràcticament inexistents, les empreses no troben incentius per instal•lar-se als infraocupats polígons de la Garriga, i encara troben altres poblacions més interessants per traslladar-se fora. La participació també brilla per la seva absència, tal com es va demostrar el dia de la presentació dels pressupostos per part de l’equip de govern: tan sols 9 dies abans del ple, i amb assistència de 3 persones si descomptem regidors i periodistes.
Però, segons els nostre parer, el pitjor de tot plegat és la manca de projecte polític que demostra l’equip de govern, i això es reflecteix en el funcionament de l’Ajuntament, que és el de la inèrcia del dia a dia dels seus empleats, sense una direcció i un control en la major part de les seves àrees. Tenim una càrrega impositiva de les més altes de la comarca, que permet uns serveis correctes pel que fa a educació, sanitat i serveis socials, però que per contra són deficients en infraestructures: no comptem encara amb un centre cívic ni d’una sala de concerts, les associacions i entitats no disposen d’un espai on poder encabir-se, la il•luminació és força deficient en molts punts, molts dels nostres carrers o estan mal asfaltats o ni tan sols ho estan, moltes voreres es troben malmeses, i molts passos de vianants no estan adaptats a minusvàlids. L’exemple més colpidor d’aquest funcionament deficient és l’àrea d’urbanisme. La seva despesa de personal no ha parat de créixer, malgrat que els darrers anys els ingressos de la seva activitat (impost d’obres bàsicament) s’han reduït de manera dràstica (800.000€ el 2006 i 93.000 € el 2013). I un fet alarmant, el del cinema Alhambra, ha posat en evidència la nul•la actuació de control dels nostres tècnics: ha hagut de ser un paleta de l’obra del costat qui ha avisat de les esquerdes al sostre, que no tant sols amenacen el futur del cinema, sinó que han estat amenaçant la integritat del públic que fins fa poc hi ha vingut assistint.
Solidaritat la Garriga tenim un altre model de poble, modern, participatiu, de regeneració democràtica i de les institucions. Un model que ja funciona a molts llocs de l’Europa moderna i que democratitzaria aquest sistema injust i insolvent. Per això seguirem treballant fins assolir el nostre objectiu, amb tenacitat, seriositat, rigor i sobretot molta empenta. Estem convençuts que es pot fer una política diferent, i estem disposats a demostrar-ho.
