No volem topar amb la mateixa pedra

0
140

Un oficial d’alt rang de l’exèrcit espanyol, un home d’ordre, abandona les armes i l’uniforme: renuncia a promocions futures i deixa enrere tota una carrera. Ho fa per dedicar-se a la política amb l’objectiu de defensar la dignitat dels catalans i lluitar per la independència de Catalunya.

 

És la síntesi del canvi vital del coronel Francesc Macià, ara fa més de cent anys, quan reacciona davant del caràcter intervencionista de l’exèrcit en política, en connivència amb les classes dirigents. El revulsiu en la presa de consciència de Macià són els atacs, per part de guarnicions militars de Barcelona, a les redaccions de la revista El Cu-cut i el diari La Veu de Catalunya (1905).

Lluís Solà, especialista en la història de les revistes humorístiques i dels mestres ninotaires catalans, i el dibuixant Jaume Capdevila ‘Kap’, aprofundiran sobre aquests fets el proper dimecres 11 de desembre a la Sala de Plens de l’Ajuntament (20h.). És l’homenatge que la secció local de la Garriga d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) dedica al president Francesc Macià i Llussà en motiu del 80 aniversari de la seva mort, el dia de Nadal de 1933.

Macià va fundar ERC el 1931 i anteriorment la Federació Democràtica Nacionalista (1919), embrió d’Estat Català (1922). Va ser diputat a les Corts de Madrid per Solidaritat Catalana, des del 1907 fins el 1923, en què la dictadura de Primo de Rivera el porta a exiliar-se a Catalunya Nord. Des de l’altre costat de la frontera, Macià organitza una sublevació fallida per establir la República Catalana (1926). Cinc anys més tard, a través d’un procés democràtic, proclama la República després de la victòria electoral d’ERC i d’altres forces republicanes.

Lamentablement l’actualitat ens regala certs paral•lelismes, quan veiem una classe dirigent que posa els mitjans de comunicació en el punt de mira per solucionar les seves vergonyes. És aquesta mala manera d’exercir el servei públic el que porta molts catalans de diferents moments històrics a entendre que no podem seguir topant sempre amb la mateixa pedra.

En els nostres dies, el procés mental que va fer el president Macià en el seu moment és un reflex massiu. I no importa el punt de partida de cadascú, ni l’origen o idiosincràsia. L’important és l’objectiu. L’estima popular cap al Macià president es va fer palesa quan el seu enterrament va esdevenir una de les primeres manifestacions multitudinàries a Barcelona. En comú, el mateix que ens mou ara: l’esperit cívic i la voluntat de ser, sostinguda des de fa quatre segles.

Oriol Ramon

President de la secció local

ERC la Garriga

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.