Divendres 6 de desembre es compliran 35 anys del dia en què 3.831 garriguencs van donar el seu suport a la Constitució Espanyola en referèndum. Aquestes 3.831 persones que van donar el seu sí van suposar el 90.99% dels vots emesos en un referèndum en el que va votar a la Garriga el 70.09% d’un electorat format per 6.006 electors. Des del meu més absolut convenciment afirmo que avui, més que mai, cal defensar el valor d’aquell vot que va obrir sense cap mena de dubte els 35 anys de major llibertat i progrés que hem gaudit a la Garriga i a la resta de Catalunya i Espanya.
Recordar aquests resultats, molt similars als registrats a la província de Barcelona, és recordar una part molt important de la nostra història recent que alguns intenten enterrar negant justament el que aquesta Constitució defensa en els seus articles 1.1: Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític ; i 1.2: la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat . Si aquests dos articles no fossin certs i vigents no dubtin que avui dia ni estaríem a la UE ni seria considerada Espanya una democràcia plena en els índexs de qualitat democràtica internacionals com el que publica The Economist.
Els nacionalistes-separatistes porten temps amb la seva campanya de desprestigi contra la norma suprema que dóna sentit a qualsevol Estat de Dret del nostre entorn, des de França a Alemanya, passant per Itàlia o fins i tot arribant als Estats Units. El nostre Equip de Govern Municipal juntament amb altres partits presents al consistori com ara SI o ICV-EUiA obliden deliberadament que aquesta Constitució, que des del punt de vista dels experts en dret constitucional a nivell internacional és de les més avançades, els atorga raó de ser. En efecte, la Constitució de la qual abominen estableix en el seu Títol VII, capítol segon, articles del 140 al 142, les bases jurídiques per a l’existència dels ajuntaments, regidors, forma d’elecció d’aquests, així com insta també al fet que les hisendes locals disposin de recursos suficients: ja sigui per la recaptació de tributs propis com pels recursos transferits a nivell d’administració autonòmica i estatal. Per tant, cal notar que tenim ajuntaments democràtics a tota Espanya perquè així ho estableix la Constitució, motiu similar pel qual també tenim governs autonòmics.
Jo em considero constitucionalista perquè no crec en els models de justícia fets a mida per beneficiar a qui vol fer trampa. M’enorgulleixo de ser constitucionalista perquè hem trigat molts anys a tenir aquest règim de seguretat jurídica i llibertats en aquest país, el millor de la història. Mai els vam tenir abans, ni tan sols a la Catalunya tan esbombada pel nacionalisme-separatista anterior al 1714. Que no els enganyin. La comparació no aguanta qualsevol anàlisi de rigor científic-històric. Com a constitucionalista em fa mal el maltractament al qual sotmeten sovint la Constitució partits d’àmbit nacional espanyol i els nacionalistes-separatistes. Però com a constitucionalista estic convençut de la fortalesa de la mateixa, sobretot si es duen a terme certes reformes necessàries. Com a constitucionalista no oblido el consens polític que la va albergar ara fa 35 anys i que, com escrivia fa uns dies Francesc de Carreras a El País, precisament aquesta Constitució va derrotar als guardians de la “democràcia vigilada” que hi havia a Espanya el 1978.
És per això que, a diferència del PSC, que un dia diu A i l’altre B i que de tant voler quedar bé queda malament amb tothom (els seus votants els primers a adonar-se ), ni al meu partit ni a mi ens avergonyeix (com als socialistes), sortir el dia 6 d’aquest mes als carrers de Barcelona per fer una cosa que resulta inaudita en els països que citava anteriorment: sortir a defensar la nostra Constitució com a garantia de convivència, pau, llibertat i progrés dins de Catalunya, dins d’Espanya i, en conseqüència, dins de la Unió Europea davant dels que ens volen aixecar fronteres i treure’ns de la UE.
El meu record i agraïment avui, doncs, als 3.831 garriguencs, que van ser part dels 2.701.870 catalans i que, al seu torn, van ser també part dels 15.706.078 espanyols (aclaparadora majoria) que amb el seu sí a la Constitució fa 35 anys ens van donar la possibilitat d’una societat millor. No dic perfecte ni molt menys. Tanmateix, avui no oblido que hem de seguir millorant i corregint el que no funciona. Serveixi d’exemple l’intentar fer complir en tot el possible el seu article 35.1 que, pels que el desconeguin, els convido a llegir-lo.
Ángel Guillén, Portaveu C’s La Garriga
