Jo sóc fan de Twitter perquè em descobreix més coses que TV3 i que el Punset. I furgant amb poca esma m’assabento per una piulada de l’alcaldessa que la Garriga ha estat denunciada per l’Estat espanyol. Gairebé m’emociono. Us ho juro. Voldrà dir que l’hem feta grossa i que ja som quasi independents! Un estat no deu perdre el temps en denúncies de pa sucat amb oli. Però no recordava de quin estat parlava. Il·lús de mi descobreixo que no hi ha hagut cap novetat al front. Resulta que a l’abril es va aprovar una moció que toca la pera a Espanya.
El fatídic document que recolzen la majoria dels grups municipals de la Garriga aprova que el nostre tranquil municipi vallesà exerceixi sobirania fiscal. “I què vol dir això?” Que preguntaria la iaia Antònia. Doncs miri, que s’ha acabat pagar impostos a Espanya. I jo quasi plorava d’alegria en saber que del poc que guanyo, el que aporto a diner públic queda a casa. Ara falta que no s’ho quedin els quatre lladregots de casa o que algú tingui la brillant idea de regalar-ho a bancs. Que es quedi aquí vol dir que arribi al CAP, a les escoles públiques, ajuts socials, infraestructures etc. però això és tinta que reservo per a un altre pergamí. Tornem al tema! Resulta que el Ple de l’abril decideix que es paga a la Hisenda Catalana, però si furgues t’adones que la Garriga no exerceix sobirania fiscal. L’Ajuntament incompleix el que es va aprovar al ple municipal de l’abril? No pas! No us alarmeu! L’alcaldessa ho aclaria al ple d’octubre a petició de SI i en una nova piulada. Ho explico però atenció que no és fàcil d’entendre a la primera: la hisenda catalana ara mateix és un tràmit simbòlic, un afegitó burocràtic. Doncs els diners acaben a les arques de la hisenda espanyola de totes formes però hi ha una figura legal de traspàs que es diu “hisenda catalana”. És com si jo dic que no pago el tren però li dono a una amiga els diners per a que em compri el bitllet. En realitat pago el bitllet de totes formes. Així que l’Ajuntament, en un acte d’impecable utilitarisme decideix que no vol marejar els nostres impostos i que fins que els diners no se’ls quedi la Hisenda Catalana, no canvia la dinàmica de pagar directament a la Hisenda Espanyola. Tot i així, Espanya denuncia. Poca feina.
Em recorda el recurs interposat per la mateixa delegació del Govern espanyol mesos enrere perquè l’Ajuntament va enviar una foto de la façana amb la bandera espanyola al balcó i als cinc minuts la va treure. Sembla que a l’equip de govern li fa por fer el que diu. La precaució està portant els mateixos maldecaps (o més) que si féssim les passes decidides, fermes i coherents.
Potser és l’hora de donar la cara, i de dir “No. No pengem la bandera espanyola perquè ens identifica tant com la bandera d’Israel” i de que simbòlicament, la Garriga no pagui a la Hisenda Espanyola. I és que els símbols prenen tanta força com els hi donem. O és que la Via Catalana no ser res més que un símbol? O és que les estelades als nostres balcons no són res més que un símbol? Són símbols que prenen la força i el sentit que els hi vulguem donar. Senyors i senyores de l’equip de Govern, volem constar entre els municipis que aporten a la Hisenda Catalana, perquè el gest simbòlic de molts municipis legitima i potencia l’autogestió econòmica al marge d’Espanya. O com es coneix més: la sobirania fiscal. Què en diuen? Caminarem endavant o marejarem la perdiu?
Juanma Rojas Arcos
Militant de la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) de la Garriga.
