Un repàs a la història de la península Ibèrica i Europa dels darrers 500 anys va servir a Josep Huguet, president de la Fundació Josep Irla, per explicar la crisi institucional espanyola actual i el consegüent èxit del moviment independentista. L’exconseller d’Empresa i Universitats va analitzar la situació de Catalunya en el procés independentista en un acte organitzat per la secció local d’Esquerra Republicana de la Garriga.
Segons el manresà, les tres grans nacions-estat de l’occident continental d’Europa (França, Itàlia i Espanya) són els únics que no han viscut canvis de fronteres en els darrers 60 anys i, per tant, no han tingut processos de recuperació dels pobles naturals: “Els únics casos rars són aquí”.
En el cas ibèric, Huguet considera que “estem pagant caríssima” la decisió de Felip II d’establir Madrid com a capital d’Espanya al segle XVI, enlloc de triar punts més naturals com podrien ser Sevilla, Lisboa o Toledo. Tal com recull el gallec Óscar Pazos a “Madrid es una isla” aquest fet provoca el naixement de la casta política que “arrasa la resta de contrapoders de la península i de la mateixa Castella”.
Aquestes famílies han acaparat el poder fins avui en dia: “Són el grup de l’IBEX-35 que no participen del mercat, sinó que s’enriqueixen de les decisions governamentals. Són una oligarquia que té el mercat captiu: l’anomenada casta extractiva”. Catalunya va mantenir els furs i les Constitucions fins el 1714 i per això durant els cent anys anteriors va consolidar una classe pagesa “amb drets i llibertats personals” que va propiciar una gran etapa de progrés econòmic.
Huguet va intentar explicar per què només els catalans ens oposem a la situació actual: “A la resta els donen molles de pa i espanyolisme. Tenen aquest drama i en general no ho veuen”. El resultat és que a Catalunya, la gent ha arribat a la conclusió que per canviar el seu estat cal canviar d’Estat”. I amb la confiança que per primera vegada es pot donar per impossible l’ús de la violència per part de l’estat espanyol.
Primer, la independència
Des de la perspectiva d’esquerres, Huguet va criticar les forces progressistes catalanes que juguen amb l’ambigüitat respecte el repte de la independència, ja que acaben fent el joc a la casta que en persegueix el fracàs: “Podem guanyar una oligarquia, però dues segur que no”, va afirmar.
Respecte l’economia catalana, Huguet es va mostrar força optimista, tot i que reconeix que el principal problema és la manca de finançament bancari a les empreses. També va apuntar cap a noves actituds dels sectors productius: “Els catalans som poc gregaris i això ens afebleix. Hem fet grans gestes individuals, però el món canvia i ara la tendència és la coordinació”. Segons Huguet, el progrés vindrà per un canvi general de model en producció basat en la sostenibilitat ambiental: “Falten líders a Europa i al món que expliquin a la gent que res no tornarà a ser igual a l’era industrial i planifiquin en conseqüència”. Huguet considera que la independència també suposa una proposta d’un canvi de model pel planeta. Un país petit com Dinamarca s’ha fet seu aquest repte i d’aquí a 15 anys ja no produirà cap bé que no sigui completament reciclable.
ERC La Garriga
