La millor manera de ser espanyols

0
126

La secció local d’ERC de la Garriga fa saber que per causes alienes a la nostra voluntat s’ha ajornat l’acte de presentació de “Súmate”, associació d’independentistes de llengua i cultura espanyola/castellana a l’auditori Josep Aymerich de l’Escola de Música programat el dijous 14 de novembre, a les 20h. En el seu lloc, el president de la Fundació Josep Irla, Josep Huget oferirà la xerrada “El futur immediat de Catalunya: on i com anem?”. El present article està vinculat a la visita de Súmate, que intentarem programar tan aviat com l’agenda de la gent de “Súmate” ho permeti:

Hi ha una millor manera de ser espanyols, i aquesta és en una Catalunya independent. A Catalunya hi ha molta gent que se sent de cultura i identitat espanyola o mestissa catalana/espanyola: per arrels, per entorn familiar, pels nuclis d’amics, pel veïnat, per consum mediàtic i cultural,… però com a catalans comparteixen amb tothom els greuges de ser súbdits espanyols.

Per honestedat, segueixo referint-m’hi en tercera persona tot i sentir-los profundament “dels nostres”].

A banda de les circumstàncies que afecten tots els catalans, és necessari reconèixer la doble marginació que pateixen els ‘xarnegos’. L’anomenada “fractura social” que atia l’espanyolisme toca de ple la identitat dels ‘castellans’:

Primera: des dels nuclis catalanoparlants, sovint els prejutgem “còmplices” o si més no “acomodats” en un sistema cultural i polític sobreposat, i que menysprea la cultura catalana, especialment tot el que es deriva de l’expressió lingüística;

Segona: gent com Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera,… els tracten, per defecte, com “dels seus”, vinculant una identitat a una ideologia. Això, sense presentar una oferta política a l’alçada de la crisi social i institucional que viu el país. (Caldria un ampli espai per argumentar com el PSC oficial ha entrat en aquest joc, però em limito a l’esment. Hi ha dos editorials de Vicent Partal a “Vilaweb” -Per què el PSC bascula cap el feixisme?- que ho desenvolupen).

La pregunta que es fan aquests catalans de cultura castellana ve rodada: quina de les dues marginacions és més fàcil de superar i que, en fer-ho, els aporta més beneficis?

Els independentistes creiem que la primera. L’independentisme ha madurat cap a un caràcter integrador i ha assumit que el naixement d’un nou estat no canviarà el sentiment dels ciutadans d’identitat espanyola. El català de soca-rel que s’ho imagini està abocat a la frustració l’endemà mateix de l’anhelat dia. A banda que si creu que la independència arribarà només de la mà “dels seus”, ja es pot asseure i anar esperant. O bé assumir el naixement coix d’una nació, assentada en un conflicte endèmic i permanent. D’exemples al món, malauradament, no en falten.

Per tant, quan ens asseguem a cosir les costures del nou estat caldrà que tots els ciutadans ens puguem fer un vestit a mida, amb la visió de seguir enriquint la nostra identitat mil•lenària, que s’ha forjat des de l’aiguabarreig.

Entre tots els catalans hem d’assolir un grau de ciutadania més digna que la que proveeixen les administracions actuals. Les paraules clau del procés són ciutadania i dignitat. I per a alguns l’estat català serà la millor manera de viure com a espanyols.

Per això recomanem que seguiu els missatges i l’activitat de l’associació “Súmate”, col•lectiu de persones de cultura espanyola que està a favor de la independència. Com diuen ells mateixos, són “decisius i decideixen”. I és cert: la balança es decantarà cap al nou estat quan hi sumin el seu pes.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.